La Llei d’Amnistia, eix central de l’actual equilibri parlamentari a Espanya, ha estat assenyalada per la ciutadania com l’esdeveniment negatiu més rellevant de la història recent, inclosa la COVID-19, segons les darreres dades de l’ElectoPanel.
Paral·lelament a aquesta percepció social, el debat sobre l’amnistia ha adquirit una dimensió jurídica internacional amb la publicació no oficial d’un informe crític de la Comissió Europea. Aquest informe, adreçat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i no al públic general ni al Govern espanyol, s’emmarca en la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes sobre la legalitat de la llei davant del dret comunitari.
Un informe crític que tensiona el tauler institucional
La Comissió Europea sosté que la llei “sembla ser una autoamnistia”, en haver estat negociada i aprovada amb la participació directa dels qui se’n beneficiarien. Segons Brussel·les, la norma no respon a un “objectiu d’interès general reconegut” per la Unió Europea, desmuntant així l’argument principal de l’Executiu espanyol, que la defensava com una via per a la distensió social i política a Catalunya.
Més encara, l’informe llança una acusació de més gravetat: que la llei vulnera el principi de l’Estat de dret, en permetre que el poder polític garanteixi la impunitat dels seus socis parlamentaris a canvi de suport per a la investidura. Aquesta afirmació representa un cop dur per al relat governamental i reforça les posicions crítiques tant en l’àmbit judicial com polític.
Una excepció favorable: sense impacte en fons europeus
Tot i això, la Comissió Europea aclareix que la llei no afecta els interessos econòmics de la Unió, en no trobar-se un vincle directe entre les accions del ‘procés’ i l’ús de fons europeus. Aquest únic punt coincideix amb la narrativa oficial defensada pel Govern i la ministra portaveu Pilar Alegría, que subratlla aquest aspecte favorable a la seva comunicació pública.
Mitjans polaritzats i versions oposades
La cobertura mediàtica de l’informe reflecteix, una vegada més, la polarització del debat nacional. Mentre mitjans afins al Govern, com La Vanguardia i El País, prioritzen l’absència d’impacte econòmic i resten pes a les crítiques jurídiques, altres diaris com El Mundo, ABC, La Razón o El Confidencial destaquen les advertències més severes de Brussel·les.
L’Español, per part seva, ha publicat que la Comissió Europea “defensarà davant el TJUE el seu informe contrari a la llei d’amnistia de Sánchez”, mentre que Cadena SER reconeix tant l’absència de perjudici econòmic com les objeccions a l'”interès general” esgrimit pel Govern.
Temps judicials i silencis incòmodes
El dictamen filtrat de la Comissió arriba abans que el Tribunal Constitucional espanyol, presidit per Cándido Conde-Pumpido, emeti la sentència definitiva. La manca de recusació del president, malgrat la seva vinculació política prèvia, ha generat tensions sobre la neutralitat de la Cort. A això se suma la controvèrsia per l’esborrany previ de sentència, que mostrava objeccions únicament marginals cap a la llei.
Aquest encreuament de temps entre Europa i Espanya posa l’alt tribunal en una situació compromesa: com harmonitzar un possible suport constitucional amb una crítica explícita de Brussel·les?
Una anomalia democràtica sota escrutini europeu
Per a molts observadors, si aquesta situació es produís a països com Hongria o Polònia, ja hauria motivat expedients sancionadors per part de la UE. La diferència, apunten alguns analistes, és que en aquesta ocasió les objeccions a l’Estat de dret no provenen de governs d’extrema dreta, sinó d’una administració socialdemòcrata, cosa que exposa una aparent doble vara de mesurar dins del bloc comunitari.
Tot esperant la vista del TJUE prevista per al 15 de juliol, la Llei d’Amnistia continua sent més que un instrument legal: és un símbol de l’actual lluita pel poder a Espanya, de la fragilitat institucional en temps d’alta polarització i del complex equilibri entre sobirania nacional i normes europees.
La Llei d'Amnistia continua sent més que un instrument legal: és un símbol de l'actual lluita pel poder a Espanya, de la fragilitat institucional en temps d'alta polarització i del complex equilibri entre sobirania nacional i normes… Share on X
Loading ...
