Aquesta és la informació que proporciona les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que considera que en el transcurs dels tres pròxims quinquennis hi haurà 2,7 milions de noves llars a Espanya. Aquest fet té en part el seu origen en el creixement de les llars unipersonals que arribaran a ser en el període indicat el 30% del total i s’incrementaran més de 3 punts percentuals (pp) en relació amb la xifra actual. És el grup que més creix. Lleugerament per sobre i molt a prop d’ell, les llars amb dues persones que significaran el 32,2% i un increment de 2 pp. A partir d’aquí, el nombre de llars tendeix a disminuir. Les de tres persones, seran el 18,5% i es reduiran en quasi 2 pp. Les de quatre passaran a ser el 16,8% i són les que experimenten una més gran davallada, 2.7 pp. I finalment les llars de 5 persones significaran el 5,4% i una disminució de 0,5 pp.
En conjunt les llars en les quals previsiblement hi ha 1 o més fills, que són les de 3 en endavant, cauran del 43% al 35%. També té repercussió amb la grandària mitjana que passarà de 2,57 persones per llar a només 2,36.
D’aquestes xifres es dedueix clarament que hi haurà una gran demanda d’habitatges. Una part de la mateixa es cobrirà amb habitatges existents que quedin desocupats, sobretot a causa de la mort dels seus residents, però també és clar que caldria una producció regular i important de noves edificacions que, a més, en bona part haurien de tenir caràcter social per dues raons.
Una, perquè com és sabut aquest sector és molt feble a Espanya i a Catalunya i queda molt per sota dels estàndards europeus, sobretot en habitatges socials de lloguer. Hi ha encara una segona raó, com indiquen les previsions demogràfiques, el creixement demogràfic espanyol serà exclusivament per via de la immigració i aquestes persones no només necessiten pisos on viure, sinó que a més requereixen que siguin en condicions econòmiques al seu abast.
Malgrat aquestes evidències estadístiques de fonts de la mateixa administració, cal constatar que l’abundància de diners de la qual disposa el govern espanyol per efecte de la inflació i dels programes europeus no tenen una traducció en la magnitud adequada per a les necessitats en nou habitatge. Una vegada més, la manca de previsió i la dispersió de les mesures governamentals, malgrat disposar d’informació suficient, anticipen un greu problema futur.
Allà on creixerà més el nombre de llars serà a les Illes Balears i a Múrcia. Precisament dues de les comunitats autònomes que combinen uns millors registres en el saldo entre natalitat i mortalitat, i també d’arribada d’immigrants. La tercera serà Madrid, els seus creixements oscil·laran entre el 21,8% d’aquesta comunitat i el 27 de les Balears. El creixement de Catalunya serà molt més moderat, 17%, si bé per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14,5%. A Castella i Lleó només creixeran les llars un 9,9% i a tota Espanya es registrarà un increment, amb l’excepció d’Astúries on es reduirà en un 0,8%.
Loading ...
