Com els antics àugurs, les enquestes es poden esbudellar per llegir el seu interior. Cal dir que és molt més net i polit que el que feien els antecessors amb les tripes de bous i ovelles. Potser la fiabilitat actual és superior que la d’aleshores, però no està del tot demostrat.
Els auguris ens diuen que, si no hi ha algun fet especial, la tendència és que la participació sigui baixa, no tan perquè ho digui la resposta directa dels enquestats, perquè aquesta qüestió de qui aniria a votar sempre és la més difícil de dilucidar, com perquè la fidelització de vot dels diversos partits és molt baixa, hi ha molta gent que dubta i això pot engruixir l’abstencionisme a l’hora de la veritat.
Els màxims de fidelitat de vot corresponen a En Comú Podem i al PSC, i se situen en un modest 67-66%. Naturalment, n’hi ha que estan pitjor, per exemple, JxCat només té fidelitzat el 54% dels seus votants i té un extraordinari 38% d’indecisos. El seu avantatge és que pràcticament no presenta pèrdues significatives de vot, només una petita fracció cap a l’Aliança Catalana. Per tant, Junts queda relegat a la tercera posició, que pot arribar a discutir-li la primera als socialistes, i això dependrà en gran manera de si Puigdemont aconsegueix un impacte espectacular o no.
Naturalment, no es tractaria de paraules, perquè tot això de “ho tornarem a fer” i aquestes històries estan molt devaluades, sinó de fets. La seva irrupció presencial sens dubte que capgiraria tota la campanya, però el personatge fins ara ha demostrat que és més partidari de la lògica d’Ulisses que de l’èpica d’Aquil·les.
El PP presenta un grau d’indecisió també notable, un 30%. El gran interrogant és si assolirà aplegar tot el vot anti Sánchez, que és molt gran. Si fa cas als amics de Madrid, aixecaran la bandera de l’antiindependentisme, si fan cas a la lògica política la bandera de l’antisanchisme. Entre aquests dos pols es mourà la bondat dels seus resultats.
Vox, que tendeix a declinar, tindrà avantatge si la participació és baixa, perquè aquestes condicions afavoreixen el vot més motivat i el seu ho és.
Per als qui l’escenari pinta pitjor, en primer lloc, i de manera més destacada, és per a ERC. Només té una fidelització del 43%, una xifra molt baixa, que encara ho és més si es considera que es tracta d’un partit governant. I, per tant, una part del peix està venut perquè la gent que vota no ho fa pensant en les seves promeses de futur, sinó en la valoració de la gestió de govern. A més, pateix fuites de vot en sentit oposat cap a Junts i cap al PSC i això dificulta frenar-les perquè si intenta aturar-les, pot aconseguir multiplicar les pèrdues per a l’altre.
Aragonès en les preferències com a president queda mal parat, malgrat gaudir de les prerrogatives i la teòrica autoritas del càrrec. Puigdemont és el preferit pel 21% de la població i assoleix el 73% entre JxCat i fins i tot un 29% entre els votants d’ERC. El segueix Illa amb un 18%, però només arriba al 60% de la preferència entre els votants socialistes, o sigui que li reconeixen un lideratge, però no desperta passió electoral. I finalment Aragonès, en tercer lloc, 16% de les preferències com a president, però atenció perquè només un 365 dels votants d’ERC s’inclinen per ell i això és una greu limitació. La consideració que com a polític mai ha omplert l’escenari presidencial es fa aquí perfectament evident.
El partit socialista d’Illa té davant seu dos importants reptes: superar la crítica que ara es produirà de la seva gestió de la covid, quan era ministre de Sanitat, i el fet de ser un simple subaltern silenciós de Sánchez, amb tota la càrrega negativa que el president del govern avui en dia porta a la motxilla. I tot això tenint 1 de cada 5 vots en el terreny de la indecisió. Si no aconsegueix fer-los aterrar i acaben volant a altres partits o a l’abstenció, la xifra actual d’intenció de vot, que el situa entre el 22% i el 24%, podria reduir les expectatives entorn al 20% i quedar aleshores molt a l’abast de JxCat, que ja parteix d’un 18,5% en el pitjor dels casos i, per tant, el sorpasso de Puigdemont està lluny de ser una entelèquia.
Els Comuns estan molt avall, però si l’abstenció és alta poden mantenir la seva quota percentual pel vot dels fidels. Un diagnòstic semblant es pot fer per a la CUP.
En tot cas dues conclusions semblen clares. Hi ha partit per a la primera posició i Illa no el té guanyat, sobretot si hi ha gent que creu que la millor forma de castigar a Sánchez no és el vot al PP, que no suma res per la seva posició secundària, sinó a través de Puigdemont, encara que ho faci tapant-se el nas perquè si Illa no queda en primera posició l’ensorrada del govern espanyol serà notòria. L’altre factor és que cap dels candidats a president té la preferència d’un nombre notable de catalans i això vol dir que tindrem un president aritmètic, però no polític.
Loading ...
