Com diu la cançó: “Sorpesas te da la vida, la vida te da sorpresas”, perquè segons l’enquesta de La Vanguardia si es repetissin les eleccions no només no hi hauria penalització per a l’independentisme i les seves pugnes que li haurien impedit governar, sinó que a més millorarien els seus resultats i a sobre augmentaria la participació. Sembla una contradicció, però és el que diu l’enquesta de GAD3, una empresa acreditada pel seu nivell d’encerts.
Si es repetissin les eleccions, ERC guanyaria 2 escons, i JxCat en guanyaria 1, el mateix que perdria la CUP. Per tant, el bloc independentista guanyaria 2 diputats, si bé en vots registraria una lleugera davallada de 2 punts, que són sobretot conseqüència de l’empitjorament de resultats del PDeCAT, que passaria del 2,7% dels vots que va treure en les passades eleccions, a un pírric 0,8%.
Però al mateix temps l’enquesta ens diu que si hi hagués un referèndum, el 51,9% votaria “no” i el 41.5% donaria un “sí” a la independència. És una diferència molt gran a favor del “no”. Fins i tot, si apliquem l’error màxim de l’enquesta, de ± 3,5, i féssim la hipòtesi més favorable a la independència, el resultat seria de 45% a favor del “sí” i 47 a favor del “no”. Si fem la hipòtesi contrària i carreguem tot el marge d’error contra la independència, el “sí” quedaria reduït al 38% i el “no” s’enfilaria fins al 55%. Amb aquestes dues senzilles simulacions, es pot veure que en tots els casos la victòria del “no” estaria assegurada i podria ser encara més gran del que ens indica en principi l’enquesta.
Hi ha més xifres paradoxals. Una d’elles és que malgrat que la població està entre decebuda i indignada, especialment amb JxCat i ERC per no posar-se d’acord, però també en general amb el funcionament de la política, la participació augmentaria en 3 punts, cosa que tampoc s’acaba d’entendre.
El percentatge de vot independentista, que supera per poc el 50% no es fa palès en altres qüestions. Per exemple, només un 36,6% són partidaris ara de negociar el referèndum per la independència o bé per fer una DIU, mentre que la gran majoria s’inclina per gestionar l’Estatut i negociar millores en l’autogovern i el finançament, assolint un 52,2% al conjunt d’aquestes respostes, amb un 13% que “no sap no contesta”.
En un altre tipus de pregunta sobre quina via és millor per resoldre el conflicte, només un 22,9% es decanta pel referèndum, mentre que un 36% ho fa per la millora del sistema de finançament, un 24% per la reforma de la Constitució, i un 6,3% per un nou Estatut. Com es pot constatar, doncs, la independència no només com a finalitat és minoritària, sinó pel que fa a la política de les coses concretes i més immediates, queda relegada a una minoria que se situa entre 1/4 i 1/3 dels votants. D’aquí l’enorme paradoxa que significa que els partits independentistes assoleixin el 50% dels vots. L’únic que es pot dir sense qüestionar l’enquesta és que hi ha una part d’aquest electorat que vota per aquests partits, però que en realitat no aspira, almenys no en un horitzó polític, a la independència. Seria un percentatge de vots que podria oscil·lar entorn del 15%.
Hi ha més aspectes que criden l’atenció, per exemple en el bloc no independentista Vox baixa 3 escons i desapareix Cs. El PP incrementa els seu resultat de 3 a 8 escons. Per tant, el bloc no independentista ara tindria només 16 escons, mentre que a les eleccions passades en va assolir 20. On van a parar aquests 3 escons? Tots ells els guanyaria el PSC. És creïble una dinàmica d’aquest tipus? Segurament no, però és que la realitat de les transferències de vot és més complexa i part d’aquests sufragis van a l’abstenció, mentre que altres, de l’abstenció tornen a algun dels partits i possiblement sigui el cas dels socialistes, que veuen millorada la seva participació passant de 33 a 36 escons i quedant, ara sí i també, en nombre de diputats, per sobre d’ERC.
De totes maneres, cal dir que aquesta continuïtat en el vot i la correlació de forces, escó més, escó menys, amb l’excepció de la desaparició de Cs i l’increment del PP, té una variable que pot ser molt important a l’hora de la veritat: la participació, perquè malgrat l’augment de 3 punts, continuaria sent baixa, entorn del 56%, quan la normalitat seria assolir com a mínim entre 8 i 10 punts més que poden capgirar tots els càlculs.
Loading ...
