accidents de trànsit

En record de les víctimes dels accidents de trànsit

Promogut per associacions de familiars de víctimes d’accidents de trànsit, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit fer un monument en record de tots aquells que han perdut la vida a la carretera.  Una estructura metàl·lica horitzontal, gran, situada entre la Ronda del Litoral i la platja del Bogatell, ens recorda tantes vides trencades en accident de circulació. Gravat en el ferro d’aquest monument, un poema de Salvador Espriu ens diu de forma clara i sentida el dolor d’aquestes pèrdues.

“Sento com la muda mort dels homes/s’emporta les meves paraules/que esdevé pur silenci, en el meu dolor””

 

Aquestes paraules de Salvador Espriu, llegides al costat de persones estimades que han perdut fills en accidents de carretera, ens porten a una seriosa reflexió del que dissortadament encara és avui el trànsit, i el que podria ser, com a forma civilitzada i humana de compartir la via pública, on l’altre no és aquell a qui he de superar, sinó aquell a qui he de respectar.  Tots, d’una forma o d’una altra, usem la via pública, tots transitem;  transitem de formes diferents…uns caminant, altres en bici, altres en moto o en cotxe, els professionals del transport, ja sia de persones o de mercaderies. Aquest conjunt de característiques tan diferents, compartim un mateix espai, la via pública, la carretera. Ens hem de ficar al cap que quan transitem estem fent una cosa important. Està en joc la nostra vida i la dels altres. Aquí no si val ni despistar-se  ni la distracció. Cal posar tota l’atenció.  Això, tot i essent molt, no ho és tot. Hi hauria una qüestió de fons, fonamental. Seria la resposta a aquesta pregunta:  Qui és l’altre per a mi ?  Com miro i com valoro la presència de l’altre a la carretera ?  Hom té la impressió que hi ha conductors que miren l’altre com si fos un obstacle a superar. Això ens porta a la memòria aquella desgraciada frase de Jean Paul Sartre, que deia: ” L’altre és el meu infern”. Amb aquesta òptica podem fer de la circulació un autèntic perill. Però hi ha una altra manera de circular, on la generositat i el respecte són fonamentals. Es tracta de passar de l’egoisme del “Jo primer” a la generositat del “Tu primer”.  Si donem aquest pas, pacifiquem el trànsit i el fem més segur. I poc a poc, anem trobant el gust per la cortesia, i observem que genera reciprocitat, el nostre cor es pacifica amb una conducció tranquil.la i respectuosa amb l’altre, i donem un pas important en defensa de la vida i la carretera.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.