“Aigua, sol i guerra a Sebastopol”. Segons es diu, aquesta era una dita popular entre els agricultors castellans de mitjans del segle XIX, i resumia les condicions perquè Espanya pogués exportar amb èxit els seus cereals, menys competitius que els cultivats en les fèrtils planes ucraïneses.
Per aquells temps els pagesos mai s’haurien pogut imaginar que gairebé dos segles més tard a Europa hi hauria una entitat supraestatal que intentaria capgirar la situació, i evitar que un conflicte bèl·lic a Sebastopol (en l’ocurrència, Ucraïna en el seu conjunt) tingués efectes secundaris beneficiosos pels productors europeus.
I vet aquí que això és precisament el que posà en marxa la Unió Europa fa uns mesos.
Malgrat la davallada de la producció de cereals ucraïnesos a causa de la guerra, la Unió Europea autoritzà l’entrada al seu territori de milions de tones que necessitaven una ruta d’exportació alternativa després que Rússia bloquegés militarment el Mar Negre.
Tanmateix, com el gra ucraïnès no només circulava sinó que en bona part s’acabava venent als estats membres de la UE, diferents governs dels països de l’Est declararen la intenció de prohibir pel seu compte la importació dels cereals provinents d’Ucraïna.
La conseqüència ha estat que la Comissió Europea, que disposa de la competència sobre el comerç internacional per delegació dels estats membres, ha de defensar Polònia, Hongria i Eslovàquia davant l’Organització Mundial del Comerç, perquè Ucraïna ha denunciat els tres països.
Es tracta d’una incoherència més de la política europea envers la guerra d’Ucraïna, que la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen generà quan autoritzà les importacions de cereals esgrimint la solidaritat europea envers Kíev, i sense tenir en compte, com ja va sent un clàssic en la guerra d’Ucraïna, els problemes que la decisió generaria dins de la mateixa UE.
Les institucions de Brussel·les han posat el crit al cel contra “l’egoisme” dels països de l’est, que són, per altra banda, els que més ajuda han aportat a Ucraïna en comparació amb la seva mida, tant en l’àmbit purament militar com en el de l’acollida de milions de refugiats de guerra.
Les tensions en el si de la Unió començaren el passat abril quan un grup de països “de primera línia”, liderats per Polònia, imposaren prohibicions unilaterals als cereals vinguts d’Ucraïna després que els seus agricultors es queixessin de què els resultava impossible competir contra el producte ucraïnès.
Una posició que a més és consistent amb la política comercial europea, que en temps normals ha de vetllar per evitar els abusos i distorsions al mercat únic, com podria ser l‘efecte “dúmping” produït per l’allau de gra ucraïnès.
Es tracta, doncs, d’una nova fractura entre els països europeus occidentals, més rics i menys afectats per la guerra, i els orientals, més recentment incorporats al bloc i que més temen les conseqüències del conflicte.
Diferents governs dels països de l'Est declararen la intenció de prohibir pel seu compte la importació dels cereals provinents d'Ucraïna Share on X
Loading ...
