La pregunta que serveix de títol a aquesta carta és pròpia de l’infant que comença a dubtar sobre l’existència dels Reis Mags i necessita dissipar aquest dubte com més aviat millor; acudeix al seu pare o la seva mare perquè li assegurin que existeixen aquests éssers meravellosos que li il·lusionen i fan tan feliç, i no només pels regals. No sospita que la seva pregunta és molt difícil per als seus pares.
Qualsevol resposta que es doni té inconvenients. El “sí” seria mentir, i, a més, exposar-se a què l’endemà l’hi expliqui tot un noi més gran. El “no” seria desil·lusionar-li de cop i, a més, decebre’l, per haver-li tingut enganyat durant molt de temps. Una tercera possibilitat és dir-li que “els Reis Mags no existeixen (ara), però van existir, i ens segueixen enviant els seus regals per mitjà de patges o missatgers actuals, als que arriba aquest encàrrec per tradició.
Aquesta explicació és versemblant, però amb un nen especialment a punt pot no ser suficient; és capaç de repreguntar “van existir com a personatges d’una llegenda o d’un conte, o com a éssers reals? Això exigeix als pares documentar-se.
