L’enquesta del CEO de la Generalitat de Catalunya, duta a terme entre el 10 de juny i el 8 de juliol i realitzada per l’empresa Gesop amb 2.000 entrevistes a persones de 18 anys i més amb dret a vot a Catalunya, ens dona una indicació recent de quins són els principals problemes que perceben els ciutadans de Catalunya.
Cal situar que, quan es feia el treball de camp, les mesures excepcionals contra la sequera havien arribat a la seva fi. Un altre fet rellevant, per la seva influència en l’opinió, és que havia entrat en vigor la llei de l’amnistia.
Els problemes principals segons l’enquesta
Segons les dades de l’enquesta, el primer problema és la insatisfacció política, compartit pel 16% dels ciutadans de Catalunya. A distància, li segueixen l’accés a l’habitatge (11%), les relacions Catalunya-Espanya i la immigració (ambdues amb un 9%), la inseguretat i la sanitat (també amb un 8%), i l’atur i la precarietat (amb un 7%).
En canvi, tenen poca incidència (2%) la sequera i el canvi climàtic, la pressió fiscal, el finançament de l’autonomia i el baix nivell salarial.
L’estabilitat del descontentament polític
Naturalment, aquestes posicions no són immutables i evolucionen al llarg del temps en funció de les circumstàncies. Però aquest fet no es dona en el primer problema esmentat: la insatisfacció amb la política.
Aturem-nos un moment en aquest fet, perquè té una particular gravetat. Irradia en tots els sentits, ja que, en definitiva, la política és allò que ha de servir per ajudar a resoldre els problemes generals. Si aquesta es converteix en el primer problema, és molt difícil que tot plegat pugui funcionar bé.
Un descontentament constant
La insatisfacció amb la política no és un fenomen recent. Des que existeixen, en les tres o quatre enquestes que es fan cada any, ha estat el primer problema en tres ocasions, el segon en quatre i el tercer en tres. Mai ha descendit d’aquesta posició. De fet, de la llarga llista de problemes existents, és l’únic que manté una posició tan estable al llarg del temps.
La percepció per part dels partits polítics i franges d’edat
Aquest descontentament polític és percebut de manera similar pels votants dels partits més grans. Els votants del PSC, JxCat, ERC i PP comparteixen aquest punt de vista. Només en són excepció Vox i Aliança Catalana, que consideren la immigració el principal problema, i els votants de la CUP i els Comuns, que situen l’accés a l’habitatge com el problema més destacat.
Per franges d’edat, la insatisfacció política és el principal problema per a tota la població de 35 anys en endavant. També ocupa el segon lloc en la franja de 25 a 34 anys.
La incapacitat percebuda dels partits per resoldre problemes
Podem lligar aquesta qüestió de la insatisfacció política amb una altra dada rellevant. Quan es pregunta quin és el partit més capacitat per resoldre determinades matèries polítiques, la resposta majoritària és “cap“, amb un percentatge que oscil·la entre el 26% i el 29%, segons el tema.
La insatisfacció amb la democràcia
Un tercer element a destacar és la insatisfacció amb el funcionament de la democràcia. El 70% dels enquestats es declaren poc o gens satisfets amb la democràcia, mentre que només un 29% afirmen estar-ne satisfets. Des del 2017, ens movem sempre al voltant del 70% d’insatisfacció, amb petites fluctuacions. Per exemple, el grau més elevat d’insatisfacció es va donar a l’abril del 2018, amb un 82%. El nivell més baix, un 69%, s’ha registrat en les enquestes de l’octubre del 2020, el març del 2023 i el febrer del 2024.
En conjunt, aquestes dades reflecteixen una caracterització clara de la ciutadania: un descontentament generalitzat amb la política.
PARTICIPA EN LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
