Els pactes PSOE-ERC. No és or tot el que llueix. 10 grans interrogants

Presentat com una gran festa de duros a 4 pessetes: amnistia, 15.000 milions de deute menys, traspàs de Rodalies…, tot semblava fantàstic, però passada la “febre del dissabte nit”, quan es llegeix el text de l’acord l’ànima comença a caure als peus. Perquè tot apunta a una repetició del de sempre; és a dir, molta promesa i poca realitat a conseqüències de les inconcrecions del text i l’habilitat del govern espanyol per incomplir allò que acorda.

Examinem-ho amb més detall:

1. Amnistia sí, segur que si hi ha govern n’hi haurà, però l’acord en parla poc i no es defineix l’abast i les condicions. Tot queda a l’aire del què hagin realment pactat ERC i PSOE, que no sembla tan clar quan JxCat encara manté la pilota a la teulada. És ben cert que es tracta d’una pugna de protagonismes, però també ho és que totes les parts reconeixen que estan revisant el text tècnicament, i això significa que hi ha motius concrets de millora.
2. Reducció del deute amb el FLA. És a dir, el fons de liquiditat autonòmica que Montoro amb el govern Rajoy va crear per facilitar el finançament de les comunitats atrapades per la crisi i que no trobaven resposta en els mercats o bé aquesta era a uns interessos desmesurats. La quita de 15.000 milions està bé, però no pot fer oblidar que encara queden 56.300 milions per pagar. Una xifra molt gran.
3. Però, aquest acord empal·lideix fins a quedar blanc com una cera perquè tot seguit el Parlament de Catalunya ha aprovat una moció amb els vots d’ERC que assenyala que s’ha de condonar tot el deute del FLA. I a més ha de reduir-se el dèficit fiscal aplicant el principi d’ordinalitat, liquidar els imports que no s’han executat en infraestructures i compensar les partides que no s’han dut a terme de la disposició addicional 3a de l’Estatut, que estableix que la inversió en infraestructures ha d’equiparar-se al percentatge del PIB que Catalunya aporta a l’estat, i que és del 19%.
4. És evident que el que demana el Parlament i que el que ha pactat ERC pertany a universos molt diferents i que no es digui, com fan alguns economistes, que liquidar el deute del FLA tindria un efecte devastador per a l’economia espanyola i afectaria la prima de risc, perquè en realitat el FLA estava inicialment dissenyat perquè en la pràctica no s’acabés de pagar-se mai.
5. Ho recordava Manel Pérez a La Vanguardia el diumenge 5 de novembre i assenyalava concretament que “el quitament del PSOE i ERC es queda curt respecte algunes propostes del govern Rajoy”. En altres paraules, el mateix Montoro, autor del FLA, ja va apuntar diverses solucions, com el quitament d’un 10% del total del deute cada any, de manera que en una dècada quedés extingit. L’altra solució menys radical era convertir-lo en deute perpetu amb un interès simbòlic de manera que el seu cost fos molt modest. De fet, amb Luís de Guindos davant del ministeri, aquestes possibilitats no es van aplicar i es va optar una via menys generosa: allargar els terminis, reduir els interessos i fer una aportació parcial a les autonomies. Per tant, com es pot constatar, la solució dels 15.000 milions ara acordada és poca cosa davant l’enfocament que demana el Parlament i, fins i tot, del que pensava Montoro i el govern del PP en la seva època.
6. El famós traspàs de Rodalies no té calendari compromès ni previsions econòmiques. I això és un brindis al sol quan el govern espanyol ha anat incomplint sistemàticament acords que tenia amb dues concrecions. Tot es fia al desenvolupament de la legislatura i això significa que políticament ERC ha donat un xec en blanc per als pròxims, si arriben, 4 anys de govern de Sánchez i l’aprovació dels respectius pressupostos. En realitat ERC ha sacrificat la peça forta que tenia en el tauler, la de la investidura, i ha donat avantatge per a les successives jugades a Sánchez, que podrà regular l’aixeta de com es concreten uns traspassos que ja d’entrada es declaren molt complexos.
7. No és exactament un traspàs a la Generalitat, sinó el nou ens mixt ferroviari format per la Generalitat i l’estat.
8. Ni tan sols ha quedat definit qui assumirà el compromís dels 1.650 milions a invertir del pla de Rodalies pel període 2025-2030. Ara aquesta obligació era de l’Estat, però quan es negociï el traspàs pot ser utilitzada com una contrapartida de més grans cessions. Per exemple, es pot presentar el que ara és una obligació com una aportació a descomptar d’altres qüestions que l’Estat fa a la Generalitat. Cal recordar que el problema de Rodalies és molt concret: són 30 anys d’inversions pràcticament nul·les.
9. L’acord s’ha fet sense tenir en compte els treballadors de Renfe, malgrat que ja se sap, com a mínim des de l’època de Zapatero, que estan oposats al traspàs i que ja el van frenar amb èxit una vegada. El fet de no introduir a l’equació els treballadors demostra la superficialitat i el treball de cara a la galeria del pacte, perquè ja es podien imaginar que, en aquestes condicions, la resposta seria molt forta. I així ha estat. Comença amb una vaga de ferrocarrils de 24 hores a tota Espanya els dies 24 i 30 de novembre i l’1 i 4 de desembre. I estem només a l’inici. Quin govern suportarà un pols continuat amb els treballadors ferroviaris que afecti a tota Espanya per un traspàs que es vol fer a Catalunya? Més mal plantejat impossible. Serà un motor més de creació de greuges i antagonismes.
10. I tot plegat té els precedents dels incompliments sistemàtics de Sánchez. Per començar, amb la taula de diàleg amb ERC, que havia de ser tan important i que un com ha aconseguit l’acord amb el president del govern, senzillament va quedar congelada. O, per citar un altre incompliment flagrant dels molts que s’han produït, l’acord d’incorporar una determinada xifra d’inversió als pressupostos de cada any, perquè Rufián es pogués apuntar la corresponent medalla, per a després dur a terme un incompliment ridícul de la despesa efectivament esmerçada.

 Loading ...