L’àmbit del catalanisme, que té un ampli espectre, però que tot ell funciona sota el principi de l’acceptació constitucional, s’està caracteritzant per la multiplicitat d’opcions i la dificultat d’arribar a acords entre elles. Per tant, en el frontispici, i abans d’entrar en més detalls, se situa una reflexió necessària. Quina credibilitat poden tenir les opcions polítiques que volen refer Catalunya del conflicte que ha generat l’independentisme del procés, que implica la capacitat de cohesionar i construir ponts, i alhora són incapaços de posar-se d’acord, si no totes almenys part d’aquestes petites formacions?
El PDeCAT, emancipat de la tutela de Puigdemont, es presentarà en solitari, i alhora també ho farà el nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que tenen bastants punts de contacte. Tots els observadors estan d’acord en que per separat és molt difícil que arribin a assolir representació parlamentària, però a hores d’ara aquesta és la posició que afirmen les dues opcions. Una darrera qüestió, i no petita, és que amb el seu discurs actual es pot generar el dubte sobre què faran amb la seva representació en el cas d’assolir-la. Donarien suport a un govern independentista basat en la teoria del “ho tornarem a fer”?
Units per Avançar és una de les formacions que va sortir més aviat a escena i va aconseguir, aliat amb els socialistes, un lloc de significació com és un diputat al Parlament de Catalunya i una tinença d’alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona. Però, a partir d’aquí aquesta organització no sembla que hagi estat capaç de tenir suficient força o atractiu per establir acords més amplis. Van llançar la iniciativa d’Albert Batlle, tinent d’alcalde de la capital de Catalunya, cap de llista d’una candidatura conjunta que no fa fructificar. Tampoc ho han fet les converses mantingudes amb el PNC. I ara sembla que tornaran a repetir de cara al febrer la seva inserció a la llista del PSC, fet que els hi planteja un problema gran de credibilitat política, perquè ara el PSC també vol dir el govern Sánchez, i per tant llei de l’eutanàsia, una llei d’ensenyament molt ideològica i contrària als pressupostos que sempre havia mantingut UDC, més el propòsit d’una nova llei d’avortament. Per molt que es digui que ells no voten a favor, perquè aquests assumptes es resolen al Congrés dels Diputats, és evident que la seva participació reforça l’opció política que sí que ho fa possible. En tot cas, per aquesta via sembla que no es construeix un electorat propi i per tant és un camí amb poc futur o allò que es diu de “pan para hoy, hambre para mañana”
Aquest camí d’intentar participar en la llista socialista el poden intentar altres organitzacions, en concret Lliures. Hi ha moviments en aquest sentit.
La Lliga, una opció que es va presentar com un projecte realment nou, no acaba de sortir d’aquesta fase. No emergeix amb accions polítiques, fora d’una valuosa petició d’indult, ni té presència consistent a la xarxa i en el creixement orgànic.
Sumat i restat a mitjans d’octubre, i malgrat els mesos transcorreguts, el panorama no és gens engrescador per al catalanisme d’avant la cita de febrer.
L’àmbit del catalanisme s’està caracteritzant per la multiplicitat d’opcions i la dificultat d’arribar a acords entre els partits Share on X
Loading ...
