Que els votants no independentistes consideren que el govern Torra és un desastre pot explicar-se en part per la discrepància de fons que els separa, però és que els seus propis votants haurien de constatar que res del que els hi van prometre en la campanya electoral del 21 de desembre del 2017 s’ha complert:
- El president no ha estat restituït, ni ell ni el seu govern malgrat la majoria de 70 diputats independentistes.
- El compromís de la investidura de Torra: “ser lleial al mandat del primer d’octubre de construir un estat independent en forma de república”. És una evidència que ni és ni se l’espera, com tampoc hi és el compromís a l’impuls d’un procés constituent i l’elaboració d’un projecte de constitució. Són coses prou concretes com saber si és mascle o femella el que està sortint. L’assemblea de càrrecs electes no existeix ni ha tirat endavant les 16 lleis recorregudes pel govern d’Espanya, com també es va comprometre.
- La incoherència entre el discurs i l’acció. Torra no és altra cosa que la cirereta d’un pastís autonomista perquè això és el que en realitat està fent la Generalitat en el seu dia a dia amb l’agreujant que són els funcionaris els que la condueixen i no els polítics. Mai els funcionaris han tingut tanta capacitat de decidir com fins ara. La generalitat fa discursos romàntics i alhora s’ha convertit en una simple burocràcia.
- El president es va comprometre a posar-se al servei del Parlament en el cas que les sentències fossin condemnatòries. Els mesos passen i ningú del govern ha aclarit què vol dir això. Significa fer la declaració 3824 dient que no hi estan d’acord, convocar eleccions, obrir les celes de les presons?
- La república, quina república? Es passen el dia parlant de república però ningú es pren la molèstia d’explicar com la construiran a no ser que creguin que aquesta tasca es realitza amuntegant els papers dels discursos.
- El paper dels mossos d’esquadra. Ha quedat pales en el judici que els comandaments dels mossos d’esquadra eren contraris a l’1-O , van advertir que no es fes, i tenien el projecte preparat per detenir tot el govern si els hi era ordenat per la justícia espanyola. No hem sentit ni un sol comentari ni des de la Plaça Sant Jaume ni Brussel·les en relació a aquesta actitud dels mossos.
Ens temem que l’independentisme que inicialment era un projecte que es va transformar en una il·lusió, ara ja s’ha convertit en una fe religiosa que creu en allò que no es veu i que corre perill a base d’afermar-se en la realitat de convertir-se en una secta, perquè negar la realitat és la característica fonamental d’aquesta mena de grups.
