L’esclat de la crisi va sucumbir comptes de molts estats i els ha portat a elevar exponencialment els deutes nacionals. A aquest fenomen se li suma als casos en què ja patien d’alts nivells d’endeutament, com és el cas del Japó. A Europa Occidental són molts els estats que el seu deute és superior a la riquesa que generen en un any sencer, anomenat Producte Interior Brut (PIB). D’altra banda altres potències han aconseguit mantenir el deute i així no veure ofegats per quantitats ingents de diners a retornar. Quins són els països més endeutats d’Occident?
Els 10 països més endeutats
El país que encapçala la llista dels països amb més deute és el Japó. Aquest cas paradigmàtic va començar als anys 80. L’economia nipona es va veure embolicada per una bombolla en el mercat immobiliari i en el preu de les accions, esclatant a principis de la dècada dels 90. A aquesta etapa se l’anomena la dècada perduda, per la greu crisi que va patir el país. El govern va intentar solucionar augmentant considerablement el dèficit pressupostari. El principal comprador de productes fabricats al Japó és els Estats Units (22,90% sobre les vendes internacionals totals), mentre que la Xina és el que més subministra al Japó (45% de les importacions).
Després del Japó, amb un 237,97% de deute, vindria Grècia (179%), Itàlia (132,4%), Portugal (130,4%), Bèlgica (105,9%), Estats Units (105,61 %), Espanya (99,40%), França (96%), Canadà (92,33%) i el Regne Unit (89,3%).
Els 10 països menys endeutats
D’altra banda, els estats occidentals amb menors nivells de deute són molt diferents entre si. Dels més importants cal destacar el cas de Rússia. La Federació Russa només té un deute, en relació al seu producte interior brut (PIB), de 15,9%. Molt lluny del 105,61% del seu rival nord-americà.
En aquest cas el país amb menys deute és Estònia. Aquest estat bàltic presenta un 9,5% de deute sobre la seva riquesa generada anualment (gairebé deu vegades menys que el deute espanyol en termes relatius). Els següents, per ordre ascendent, són la Federació Russa (15,9%), San Marino (19,7%), Luxemburg (20%), Turquia (27,6%), Bulgària (29,5%), Noruega (31,6%), Romania (37,6%), Corea del Sud (37,76%) i Dinamarca (37,8%).
Que en els comptes de l’estat hi hagi un gran passiu no ha de ser negatiu. Mentre que suposi el finançament extern una oportunitat per créixer no suposa cap problema. Espanya, per exemple, al deure un nombre elevat de diners és incapaç d’incentivar la seva economia amb polítiques expansionistes (augment de la despesa pública per a la reducció de l’atur i l’increment del consum interior).
