D’acord amb els resultats de l’enquesta del CEO d’aquest mes de novembre “Cosmopolitisme i localisme a Catalunya. 2019” no hi ha cap mena de dubte que els catalans som els que tenim un grau de satisfacció més elevat d’Europa i del món.
En una escala de 0 a 10, en la que “10” és el màxim de satisfacció i “0” la nul·la satisfacció, els catalans se situen en el 7,48, però és que a més gairebé una tercera part es qualifiquen amb “8” en amunt, és a dir, del notable a l’excel·lent, mentre que del 0 al 4 gairebé no arriba al 5% i allò que seria un “anar passat”, posició 5 i 6, se situa en el 19%.
No hi ha, per tant, cap mena de dubte, estem satisfets i una part gens negligible ho estan, a més, “molt”. No deixa de ser interessant, per no dir sorprenent, que del juliol a l’octubre s’hagi produït una millora substancial passant d’un discret 6,08 a l’actual 7,48. Està vist que el conflicte no afecta els catalans pel que fa a la seva satisfacció amb la vida, ni els que se senten “oprimits” per l’estat ho manifesten, ni els que viuen amb angoixa l’intent de separar-se d’Espanya, el risc els hi fa efecte.
Explicar políticament aquestes xifres esdevé una tasca complicada, però forma part de la complexa situació que viu Catalunya.
La interpretació encara resulta més complexa si es considera que, atenint-nos al vot, els més satisfets són Cs (8,03) JxC i Vox (7,79). Per tant, la classificació l’encapçalen partits que manifesten una major cridòria contra la situació actual. Per altra banda, qui són els menys feliços? En termes relatius, és clar, perquè la nota continua sent alta. Doncs tanca la classificació el PSC amb el 7,21, seguit dels Comuns amb el 7,27 i ERC amb el 7,63. El PP ocupa una posició intermèdia entre el grup de capçalera i els de sota, amb el 7,73.
En una primera lectura, podrien dir que els partits que se situen a la dreta de l’espectre presenten entre els seus votants un major nivell de satisfacció que els que se situen a l’esquerra.
Un complement d’aquesta informació, des d’una perspectiva diferent, és el grau en que cadascú es declara disposat a assumir riscos. Aquí la llista també l’encapçalen Vox i Cs amb el 7,15 i 6,58 respectivament, mentre que la cua, amb diferència, correspon al PSC amb el 5,84, precedit de JxC amb el 6,40.
Els socialistes catalans es caracteritzaren, per tant, per ser els ciutadans que volen córrer menys riscos, i que, tot i tenir un nivell alt de satisfacció, resulta menor que el de tota la resta de tots els seus compatriotes. JxCat presentaria una estranya dicotomia. Estarien “molt satisfets” amb la seva vida, i alhora estarien molt poc disposats a assumir riscos, malgrat que el seu plantejament polític, almenys oficialment, i per part dels seus dirigents sigui el de “tot o res“ i el de com “pitjor, millor”, paradigmes que encaixen poc amb la vocació de no arriscar en aquesta vida.
