La protecció civil és una competència traspassada des de fa molt de temps a la Generalitat, i un altre cop ha fracassat d’una manera espectacular amb el cas de l’explosió a una planta química de Tarragona, on s’han produït 3 morts i diversos ferits, a més de generar un gran ensurt i sensació d’inseguretat a la densa població urbana de l’entorn.
I és que la seqüència de fets assenyalen un desgavell perillós. Protecció Civil de la Generalitat va trigar 25 minuts després de l’explosió en produir la primera alerta per mitjà del Twitter. És massa temps de reacció quan el fet a més és tan visible i espectacular, i el canal és obertament insuficient. No tothom, ni molt menys, està permanentment connectat a aquesta xarxa. I a més la gent gran està absent d’ella, per tant, pot ser una via complementària però mai la principal per alertar i indicar el confinament de les persones a les seves llars. La Generalitat, que al llarg de la nit i malgrat la presència del president Torra, del vicepresident Aragonès i del Conseller Buch, va tenir un paper francament deslluït en les seves compareixences a la televisió, s’ha refugiat en la justificació que l’empresa no els hi va comunicar immediatament l’explosió.
Però és que l’impacte sònic i lumínic va ser tan espectacular que no calia esperar res per assenyalar una mesura de prevenció tan elemental com és la del confinament. Alhora es va produir un factor de confusió perquè mentre uns veïns rebien el missatge a través de Twitter, la majoria feia observar que les sirenes no havien sonat. Cal recordar que cada any es fa una simulació, i que la peça central de la mateixa és l’alarma sònica que indica precisament que els veïns han de retirar-se a les llars o dins dels edificis. El mecanisme reflex que, millor o pitjor s’entrena en aquests exercicis, ha quedat contradit i sense efecte en aquest cas.
Però és que a més, Protecció Civil va informar que la població s’havia de confinar en una àrea molt gran que incorporava no només els barris de l’entorn, sinó des de Tarragona fins a Reus per a després tot just deixar sense efecte aquesta instrucció de confinament.
És evident que el Parlament de Catalunya ha d’intervenir. Cal dir que els ciutadans encara esperen que ho faci en un segon cas que també ha castigat les terres d’aquella circumscripció com va ser l’anegament provocat pel desbordament del riu Francolí. Converses ja va informar en el seu moment (de les mancances que s’havien produït que eren greus i importants. De la deixadesa posterior que encara continua en molts aspectes. Malgrat tot això, el Parlament encara és hora que s’hagi de pronunciar, segurament perquè està ocupat en debats com els de l’augment del sou dels diputats, que ha estat aprovat amb estranyes unanimitats entre independentistes i no independentistes.
