Ambdós dirigents polítics tenen cadascun d’ells un as a la màniga que, com en una partida de pòquer, pot ser decisiu si es juga en el moment oportú.
En el cas de Sánchez es tractaria de repetir un fet insòlit, no esperat, com el que ja va fer quan després de la gran derrota a les municipals i autonòmiques va convocar les eleccions generals que ningú esperava. Ara que està capint les dificultats internes i externes de complir amb les condicions que l’imposa Puigdemont, sobretot si aquest no renuncia a la unilateralitat, li queda una jugada, però l’ha de fer en el moment oportú.
Hauria d’anticipar-se a la decisió de Puigdemont, la que fos. I fins i tot encara seria més efectiva si ho dugués a terme abans del previsiblement fallit debat d’investidura de Núñez-Feijóo. Però en aquest cas el calendari és molt apretat i el risc també.
Es tractaria d’anunciar que renuncia a anar a la investidura perquè de cap manera està disposat a assumir les condicions de Puigdemont, perquè per a ell el primer de tot és la defensa de la Constitució i de la unitat d’Espanya. I convocar tot seguit eleccions. Operant d’aquesta manera, es treia de sobre tota la pressió i el càstig actual concentrat en aquest punt i aniria a les eleccions amb la bandera desplegada de ser una persona tan íntegra que està disposada a sacrificar el poder per mantenir els seus principis.
Aquesta campanya electoral deixaria sense el principal argument al PP. També descol·locaria el seu aliat, Sumar, i als altres i ho jugaria tot a la carta que el seu gest es veiés recompensat per la recuperació de vots socialistes que han anat a l’abstenció i al PP.
Naturalment, Sánchez abans de prendre aquesta decisió té sobre la taula els estudis electorals corresponents tot sabent que són previsions, però no certeses. Aquest és l’as de Sánchez.
L’as de Puigdemont va en sentit totalment contrari. Anunciar per sorpresa que pensa convocar un referèndum per a la segona part de l’any que ve, el 2024, després d’haver-se dut a terme les eleccions europees a les quals tornaria a ser candidat i, abans de quan toca, fer les autonòmiques si és que les circumstàncies no precipiten la seva anticipació.
Naturalment, aquesta decisió trencaria amb la possibilitat d’acord amb Sánchez perquè seria inassolible i el dubte és si mantindria una posició d’atorgar-li igualment els vots i que fos el govern de socialistes i Sumar els que haguessin d’entomar el referèndum unilateral del 2024, o preferiria anar a eleccions, fet que sens dubte el beneficiaria a ell. En tot cas, aquest és un càlcul difícil de predeterminar.
El que queda clar és que una decisió d’aquest tipus conferiria a Puigdemont una credibilitat extraordinària de l’àmbit independentista, el continuaria mantenint en primer pla de la política europea, perquè estaria generant un problema a aquesta escala, i podria enllaçar totes les eleccions que vinguin des d’una posició molt favorable, que el situaria com a primera força a Catalunya en les autonòmiques, li garantiria un nou mandat al Parlament Europeu, i situaria a JxCat en òptimes condicions per superar a ERC en unes eleccions generals si fos el cas.
Els dies que venen dictaran si un dels dos dirigents està disposat a jugar a aquesta mena de ruleta de tot o res.
Loading ...
