- Una mortalitat superior a l’1%, de les més elevades del món durant en el període àlgid de l’epidèmia, tot i que les xifres oficials subvaloren les reals, com ho ha assumit el mateix doctor Simón.
- La incapacitat o falta de voluntat per construir un sistema estadístic fiable i creïble de el nombre de casos i de morts; una de les conseqüències ha estat l’escassa credibilitat internacional de govern espanyol, quan s’han produït els rebrots de juliol i ha esclatat la crisi del turisme.
- Un dels pitjors països per a la gent gran: el 69,9% en relació al total oficial de difunts, A prop de l’50% si es compara amb la xifra real (INE, Institut de Salut Carlos III)
- La pràctica del cribratge en l’accés als hospitals i les UCI per raons d’edat. Però el pitjor és que el Comandament Únic de l’estat d’alarma “oblida” que existien 2.000 llits d’UCI lliures en el pic de l’epidèmia, aportades per l’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASP), que no van ser utilitzades, mentre que el tren medicalitzat per a aquest tipus de trasllats ni tan sols va funcionar. La petjada és terrible: per primera vegada en la història 45.000 pensionistes han desaparegut de cop de la Seguretat Social.
- Dels primers, juntament amb Bèlgica, en nombre oficial de morts en proporció a la població. El primer d’acord amb les dades de l’INE i de l’Institut de Salut Carlos III de l’ordre de 43.000 al juny.
- També dels primers pel nombre de metges i sanitaris contagiats.
- El país, a excepció d’Itàlia, amb el major període de restriccions severes, i el que major impacte econòmic negatiu ha registrat per aquesta causa en el segon trimestre.
- El segon país on es va reduir més la mobilitat només per darrere d’Itàlia.
- El que pitjor ha gestionat l’arribada de l’turisme; molt pitjor que Grècia, Itàlia, Portugal … tot i que és el segon país del món per importància del turisme en el seu PIB (15%), només per darrere de Mèxic.
- En plena crisi turística de finals de juliol Espanya presentava per cada cent mil habitants 47,1 casos, Portugal 32,6, Suècia 32,0 Regne Unit 12,7, França 12,2, Alemanya 7,5, i Itàlia 4,8. Tres autonomies concentraven els casos Aragó (237) Catalunya (111) Navarra (110). La seguia a distància al País Basc (50). En termes absoluts el pes de Catalunya és determinant
- El pitjor país segons l’estudi de la Universitat de Cambridge Covid 19 Index Pilot and Performance Indicators for the OECD Countries
- El pitjor país en eficiència per controlar l’epidèmia, fins i tot és millor Turquia
- Un Congrés congelat, durant bona part de l’estat d’alarma. La limitació de garanties constitucionals havia de portar aparellada com a caució una major vigilància per part del legislatiu. Tot i això es va congelar tota activitat fins a mitjans d’abril.
- L’estat que presenta pitjors perspectives per a aquest any i el pròxim, en termes combinats de caiguda de el creixement econòmic, i augment de l’atur.
- Segons l’OCDE, només Sud-àfrica presenta una perspectiva pitjor. La nostra taxa d’atur seria a final d’any de l’25,5%; la mitjana de l’OCDE 12,6%
- Uns resultats del segon trimestre que enfonsen el país. Segons l’EPA només han treballat 13,9 milions d’espanyols sobre una població activa de 21.970.000. La diferència està en l’atur, els ERTO, suspensions temporals, malalts, incapacitats o accidentats.
- La nostra recuperació, en el millor dels casos, no arribarà fins a finals de l’any 2022 (AIReF); més enllà per a l’ocupació. Necessitem més de mig bilió (amb “b”) d’euros per finançar aquest any i el pròxim.
- Una de les economies amb menors estímuls governamentals destinats a la recuperació econòmica, en termes d’impuls fiscal, ajornament de pagaments a l’estat, crèdits i avals (Bruegel datasets dixit).
- Una administració caòtica que va enviar als funcionaris a treballar a casa sense mitjans per fer-ho. El resultat va des del col·lapse dels serveis del Ministeri de Treball, un drama per a desenes de milers de persones, fins a la paràlisi de l’administració de Justícia, perquè la gran majoria dels llocs de treball només estan preparats per a ser presencials. Però els ministres es limiten a negar la major, i el govern no té prevista la profunda i urgent reforma de l’administració, que fins i tot Portugal ja contempla amb el seu Pla de Reduçao i Melhorian da Administraço Central (PREMAC)
- Un gran càstig demogràfic com a conseqüència de l’epidèmia. Es perdrà prop d’un any en esperança de vida (1,4 a Catalunya) i caurà encara més la natalitat que ara ja és molt baixa, la segona pitjor d’Europa (1,26 fills per dona, gairebé un menys del necessari per mantenir una població en equilibri). Empitjorarà el balanç vegetatiu que ja va disminuir en 57.000 persones l’any passat.
Loading ...
