Hi ha 15 punts calents molts d’ells pròxims a la nostra geografia que contenen factors de desestabilització importants. Naturalment, el seu abast és diferent, però el conjunt és preocupant. Per exemple, 11 d’aquests conflictes afecten l’àrea africana i del Pròxim Orient i en aquest àmbit alguns d’importants se situen a la regió mediterrània.
1. Sahel
Aquesta àrea geopolítica és d’una gran inestabilitat a conseqüència de l’actuació de grups islamistes molt agressius. Països com Mali, Níger, Txad, viuen una situació d’alta inestabilitat política, intervenció de l’exèrcit, a conseqüència de la guerra sostinguda amb l’islamisme. Una característica rellevant ha estat l’expulsió de França d’aquesta zona d’influència i, per tant, d’Europa i la progressiva substitució per contingents de mercenaris russos. El canvi geopolític ha estat radical. La seva incidència es trasllada també a la zona adjacent de l’Àfrica subsahariana.
2. Marroc i Algèria
Sense moure’ns d’aquesta regió, tenim el no resolt conflicte potencial entre el Marroc i Algèria, que continuen sense mantenir relacions diplomàtiques alhora que el Marroc registra un important procés de rearmament amb l’ajuda dels EUA. Algèria, sempre tancada en si mateixa, és la gran potència del territori i el tema en litigi és el Sàhara. Si arribés a esclatar un conflicte el tindríem a una hora escassa d’Espanya.
3. Líbia
També al Mediterrani perdura la situació d’estat fallit i de guerra civil de baixa intensitat de Líbia. Aquesta inestabilitat ha afavorit precisament al primer dels conflictes apuntats. I és també un lloc de pas per a les rutes de les bandes organitzades que es dediquen al negoci de la immigració il·legal a Europa.
4. Gaza
El més viu i potencialment perillós, l’enfrontament entre Israel i els palestins a Gaza amb un front obert al nord del país la frontera amb el Líban contra la gran organització política i militar xiïta al Líban, Hezbol·là. Per acumulació de crisis el Líban és ja un estat quasi fallit. Podem constatar, per tant, com el Mediterrani es va poblant de situacions d’aquest tipus.
5. Síria
Continuen els conflictes, conseqüència de la llarga guerra civil a Síria que com a tal està acabada, però que continuen presents grups d’indulgents. La presència russa és decisiva perquè ha aconseguit assegurar una important base naval al Mediterrani i també s’ha estès la incidència de l’Iran de la mà de l’ajuda militar.
6. L’Iraq
L’Iraq es manté però amb una gran inestabilitat interna, amb unes milícies xiïtes molt actives. Tot aquest conjunt configura una zona d’elevat risc per la seva fragmentació i creuament d’interessos contraposats. L’omissió de la presidència d’Obama en la guerra Síria i en aquest territori a conseqüència de la sensació de fracàs amb què va saldar la seva intervenció a l’Iraq té molt a veure amb el fet que altres potències, com l’Iran, Rússia i també Turquia, vulguin tallar el bacallà a la regió.
7. Turquia
I precisament Turquia és un altre factor que genera molts interrogants en aquesta tercera dècada del segle XXI. Ha passat de ser un aliat incondicional de l’OTAN i candidat a ingressar a la UE a desenvolupar una política exterior pròpia d’inspiració “otomana”. És un membre de l’OTAN que adquireix armament a Rússia, per exemple, i intervé pel seu compte i al marge d’altres consideracions a Síria. La seva concepció ha basculat d’apèndix europeu a vocació de potència regional musulmana.
8. Sudan
Un altre gran focus d’inestabilitat. En l’actualitat hi ha un conflicte mortífer que enfronta l’exèrcit amb forces paramilitars que tenen la població civil com a víctima involuntària dels enfrontaments.
9. Sudan del Sud
Sudan del Sud, que finalment va aconseguir la seva independència el 2013, viu en un estat de guerra civil permanent que ha deixat milers de morts i milions de desplaçats en un conflicte entre els dos grups ètnics rivals: els dinkes, representats pel president Salva Kiir, i els nuers, del vicepresident Riek Machar. S’han dut a terme diversos acords de pau, però la violència perdura, així com l’escassetat alimentària i els brots de colera. També té problemes amb el Sudan pel repartiment dels ingressos del petroli que s’extreuen al sud, però es transporten al nord per a la seva exportació.
10. Etiopia i Somàlia
També a l’Àfrica, però a l’extrem sud, ha brodat el risc de conflicte militar entre Etiòpia, una de les potències de la regió, i Somàlia per la sortida al mar dels primers, una necessitat geoestratègica vital per a un país tan gran.
11. Lemen
I ara arribem al gran conflicte del moment pel seu impacte econòmic, la guerra dels huties al Iemen contra els vaixells mercats que transiten pel Mar Roig. Aquest fet està provocant retards en els subministraments a Europa i pot tenir un impacte que dificulti el control de la inflació. La situació ha arribat a un extrem que ha comportat la intervenció militar àrea dels EUA i el Regne Unit junt amb un grup de països entre els quals hi ha el Japó i els Països Baixos, per intentar frenar les agressions que també tenen incidència en el preu del petroli. Aquest fet geogràficament llunyà està tenint un fort impacte en la política espanyola, donat que Washington persegueix que Espanya s’adhereixi a la iniciativa almenys amb el fet simbòlic d’enviar oficials d’enllaç, mentre que Sánchez es resisteix perquè sap que els seus aliats al govern i al parlament votarien en contra. És un factor d’inestabilitat per a Espanya.
12. Ucraïna
La gran qüestió bèl·lica europea. La invasió russa d’Ucraïna, que té múltiples complicacions i que ha servit per constatar un cop més la feble capacitat política i militar de la UE. Un dels resultats és haver empès a Rússia en braços de la potència xinesa en un error geopolític monumental per a Europa.
13. La Xina i Taiwan
La tensió entre la Xina i Taiwan, que té suficients components per convertir-se en un conflicte global. Les recents eleccions en aquest últim país reiterant la victòria del Partit Democràtic Progressista (PDP) amb el 40% dels vots i partidari a la independència ha accentuat el problema perquè l’alternativa del Kuomintang (KMT) va assolir el 37% dels vots. Per tant, la presidència continua en mans dels que no volen cap manera l’articulació amb la Xina. Però, hi ha un fet que ho matisa, que és que al mateix temps el PDP ha perdut la majoria absoluta al parlament perquè només controla 51 dels 113 escons; i, en conseqüència, la seva posició independentista haurà de ser molt més matisada.
14. Corea
En el mateix espai geogràfic, hi ha el militarisme agressiu de Corea que continua amb les seves exhibicions bel·lístiques, que semblen més una sobreactuació que no una altra cosa, però que incorporen un risc potencial extraordinari. El règim de Corea del Nord se centra sobre aquest militarisme exterior i això genera sempre un punt d’incertesa.
15. Narcotràfic a Amèrica Llatina
Finalment, un factor que creix amb gravetat fins a haver-se transformat en una gran amenaça global. El poder de les grans organitzacions del narcotràfic que van desintegrant els estats a Amèrica Llatina. Mèxic fa anys que en pateix les conseqüències. Colòmbia no ha superat bé el càncer malgrat la pau. De fet, les antigues organitzacions guerrilleres s’han convertit en nous senyors de la droga, on la política i el guany il·lícit es barregen perillosament. Veneçuela és un altre estat fortament penetrat per la màfia de la droga. La diferència amb altres és que són els mateixos poders militars i estatals els que juguen el paper d’intermediaris. Al Perú ja hi ha plantades 90.000 hectàrees de coca i ara el conflicte que ha esclatat a l’Equador que posa en risc el propi estat revela la magnitud d’aquest càncer que també ha començat a penetrar a Xile. El narco és avui un poder terrorista, militar i polític a més d’econòmic. Però cal reflexionar que el fenomen es produeix perquè hi ha una gran demanda als EUA i a Europa, i aquests estats i aquestes societats s’haurien de preocupar per les causes que fan possible aquesta necessitat massiva d’alienar-se amb el consum d’estupefaents.
