Els 10 fets clau que emmarquen la setmana

En els darrers dies s’han produït un conjunt d’esdeveniments dels quals en destaquem 10 perquè emmarquen i defineixen conseqüències per al present i futur immediat:

1. El Papa ha demanat el “cessament quan abans de les hostilitats” que causen “immensos sofriments”. En el seu missatge Francesc ha introduït una consideració animant a negociar amb urgència i deixant entendre una evidència que el políticament correcte no vol escoltar: que Ucraïna està perdent la guerra o en tot cas no pot guanyar-la. Aquesta declaració contrasta fortament amb les crides europees al rearmament i a la intervenció militar.
2. Franja de Gaza. Continua la devastació i ha hagut de ser una iniciativa privada, la de les ONGs Open Arms i World Central Kitchen, l’organització del xef José Andrés, per portar aliments via marítima des de Xipre a Gaza, la que finalment ha entomat una resposta a la greu crisi alimentària que pateix aquell territori. Els EUA i Europa han dit que li donaran suport, però la pregunta és de què serveixen aquests governs si han d’esperar que sigui una limitada iniciativa privada la que dugui a terme l’acció. D’altra banda, Nacions Unides s’ha desmarcat d’aquest corredor marítim perquè considera que res pot substituir l’enviament per terra de subministraments a gran escala.
3. A Irlanda, el govern i la majoria dels partits junt amb els grans mitjans de comunicació han perdut clamorosament un referèndum per la reforma de la Constitució, que consideraven guanyat i que tenia com a finalitat substituir del text constitucional la referència al matrimoni i a la dona. L’opinió ha estat contrària de forma abassegadora amb més del 60% dels vots i un èxit de 38 dels 39 comptats en els quals es divideix el país. La baixa participació, 44%, assenyala com a un gruix important de població el canvi constitucional li era absolutament indiferent i que només una minoria entorn del govern i els grans partits volia introduir-la.
4. L’estratègia de Macron per no perdre les eleccions europees a França. De moment el Reagrupament Nacional de Le Pen li porta 10 punts percentuals d’avantatge. Per escurçar la diferència, Macron està utilitzant dos temes especialment conflictius. La guerra d’Ucraïna i la crida a enviar soldats europeus si és necessari, i l’avortament primer a la Constitució francesa i ara ja proposant-lo com a dret fonamental europeu. Els resultats a França tindran una repercussió que va més enllà dels aspectes locals.
5. Alemanya ha fet dues passes molt significatives. Estudiar el retorn al servei militar obligatori i fa una crida al govern a augmentar la producció d’armament. Aquesta posició en altres temps estaria vista amb reticència pel record històric que té per a Europa una Alemanya fortament armada. Però, ara és vista com una necessitat. El dubte és si no estem incorrent en errors del passat.
6. El socialisme perd les eleccions a Portugal, malgrat que fa menys de 3 anys va guanyar amb la majoria absoluta. La dreta ha guanyat amb un escàs marge de diputats, i la gran victòria l’ha obtingut la dreta radical Chega que més que ha doblat els escons dels quals disposava. Cada vegada més Sánchez es troba aïllat en el context europeu.
7. L’amnistia és vista pel govern socialista com la solució taumatúrgica als seus problemes electorals i de corrupció. La qüestió és que l’aprovació de la llei no garanteix els seus resultats.
8. La situació política espanyola està emmarcada per la polarització radical, els casos de corrupció, la derrota gallega i l’amnistia. Té com a assignatura immediata el pressupost, que posarà a prova una vegada més l’estabilitat del govern Sánchez. Però, en aquesta ocasió, també la credibilitat cada vegada és més minvada d’ERC i Junts, donat que si no aprofita aquesta circumstància per aconseguir un canvi en el finançament substancial, quedarà per a molts electors que, fins i tot quan es pot, no es volen aconseguir millores per no posar en risc el govern espanyol. Seria la confirmació de la supeditació de la política catalana als interessos de l’espanyola. En l’horitzó, les eleccions basques i europees acabaran d’assenyalar quanta vida li queda a Sánchez.
9. Economia: la paradoxa espanyola. Molts diners de fons europeus han estat concedits. Quasi 50.000 milions en tancar el 2023 i segons el govern s’haurien executat uns 35.000 milions. Però malgrat aquest fet, la inversió en termes de formació bruta de capital va retrocedir un 0,5% l’any passat. En béns d’equipament la caiguda va ser del 9%, per sota els nivells prepandèmia, i la construcció un 4,5%, quan les previsions governamentals era esperar un creixement pròxim al 9%. Explicar per què havent-hi tants diners dels fons i després de la caiguda de l’any covid la inversió no remunta prou, no és gens fàcil. Alhora, l’ocupació ha crescut i això significa que l’economia continua evolucionant per la via de la baixa productivitat: més treballadors, menys inversió de capital.
10. La situació de Catalunya es fa difícilment suportable per la ineficàcia i reduïda representativitat del govern amb només 33 escons de 135. En realitat viu políticament de la respiració assistida que li proporciona el partit socialista d’Illa. Però, la conseqüència és negativa per al funcionament del país i de la seva economia. Fins i tot quan es tracta de qüestions concretes que només depenen de la capacitat del govern Aragonès, les decepcions són notables. Vegeu, per exemple, la migradesa de resultats de la comissió que havia d’abordar la catàstrofe educativa que va revelar l’últim informe PISA.

 Loading ...