Qui guanyarà o perdrà aquest diumenge? En aquest punt de la pel·lícula i si les enquestes no s’equivoquen de molt, les cartes estan repartides, i els resultats poden ser aquests:
PSC
Per guanyar necessita ser la primera força electoral, cosa que sembla garantida, però que no marcaria una diferència substancial amb els anteriors comicis, que ja van tenir com a guanyador als socialistes. La qüestió clau és si Illa serà president de la Generalitat. I amb les dades disponibles, aquesta opció només és factible amb un nou tripartit.
Però, ERC es pot permetre aquesta opció? Molt difícil, per tant, ho descartem.
Una altra possibilitat és tenir més vots positius que negatius en una segona volta al Parlament. Però, atenció, no en tindrien prou amb l’abstenció d’ERC perquè només té assegurats els vots dels Comuns. Necessitaria el suport explícit dels republicans sense participar en el govern. No és un bon negoci.
Per cert, Units el minúscul partit d’Espadaler, ja ha desaparegut, almenys de les paperetes del PSC-PSOE. Ara tots els seus candidats, inclòs el mateix Espadaler, apareixen només com a independents. És el signe d’una desaparició anunciada.
Junts
Els seus objectius són clars. El primordial és superar ERC i a hores d’ara això sembla garantit. El segon esglaó de victòria seria guanyar la presidència, amb una aliança amb ERC i amb l’abstenció dels altres independentistes, però, no en tindria prou perquè els vots dels socialistes, Comuns, populars i Vox serien molt més nombrosos. D’altra banda, la CUP ja ha dit que no votarà Puigdemont i, per tant, les seves possibilitats per ser president, tot existint, són molt migrades.
ERC
El seu objectiu a hores d’ara és no ser superat per Junts. Ho té difícil. A mesura que la campanya ha anat avançant, la caiguda d’ERC s’ha fet evident. El mes de maig ha estat fatal, si bé en aquests últims dies s’apunta una lleugera remuntada.
L’altre objectiu, repetir la presidència de la Generalitat, és totalment inviable. També la seva posició de cara al futur és molt difícil. ERC es pot permetre ser qui sostingui el pes de dos presidents socialistes a Madrid i Catalunya? Si ho fes, difícilment superaria la prova i caminaria vers el retorn a ser un partit de minories.
D’altra banda, si no es fa govern una nova contesa electoral a l’octubre podria perjudicar-la. Està en un atzucac que requereix canvis de rumb substancials i molta finenza política. Les seves polítiques ultrafeministes de gènere amb traducció a la policia i en el departament d’Igualtat i Feminismes, en exhibir el fitxatge de Tània Verge com a gran encert, no sembla que hagin tret als republicans del fons del pou.
VOX
Mantenir-se en 11 escons ja seria un èxit. No diguem si assoleix superar una altra vegada al PP malgrat la deserció de Cs.
PP
Com sempre, comencen amb grans expectatives demoscòpiques i a mesura que avança la campanya perd força. Havia d’assolir 12 escons i superar clarament a Vox. Avui estan encenent ciris per no quedar darrere d’ells.
Un cop més es demostra que el PP té un potencial de vot que després els seus lideratges, en aquest cas a Catalunya, i els seus plantejaments electorals, no saben fer cristal·litzar. Entre ells i Vox poden arribar a assolir un 15% dels vots. Són massa pocs si es divideixen entre dos i a més un d’ells, el PP, pretén ser un partit de govern a l’estat.
Comuns
En risc d’insignificança, que la candidata no sembla saber superar. Poden quedar per sota del 5% . Fins i tot per darrere de la CUP. I en algunes enquestes queden fora del Parlament. Els socis de Sánchez, seguidors de Colau a Catalunya, es mouen entre el fracàs i la debacle.
CUP
Mantenir els 9 escons seria un gran èxit. Poden quedar-se amb el consol de situar-se per davant dels Comuns.
Aliança Catalana
La gran sorpresa. Repudiats per tots i per la majoria dels mitjans de comunicació, si aconsegueixen entrar serà un èxit. I si assoleixen, a més, entrar un diputat al Parlament un gran triomf.
En resum, sembla haver-hi uns guanyadors potencials, cadascú en el seu nivell: PSC, Junts i Aliança Catalana. Un segon grup és el de “virgencita, virgencita…” on tindríem a Vox i la CUP. I un tercer grup, el dels potencials perdedors, on clarament aflora la presència de republicans i Comuns, els socis necessaris de Sánchez, i la possible però no certa presència del PP.