El text d’aquest article està extret de Mary Beard (Pompeia).
A Roma, els càrrecs polítics eren de durada anual, i exercits “a duo”, es a dir, dos persones pel mateix càrrec duplicat, fent de contrapès i control l’un de l’altre. Així era el mandat dels dos “Duoviri”, els dos homes elegits màxims magistrats d’una ciutat, traduït a termes actuals, “dos alcaldes” que havien de governar consensuant decisions o s’arriscaven a que l’altre els vetés. Ja vàrem explicar en altre article que el “Cursus Honorum” obligava a passar i ascendir a diferents càrrecs per elecció, i en aquest cas, abans que “Duoviri” havien d’haver estat elegits i desenvolupat el càrrec d’edil, també per un any. Els edils passaven a formar part de manera automàtica del Consell Municipal o “Ordo”, amb caràcter vitalici i llavors podien presentar-se a “Duumvir” (la forma en singular de Duoviri). Més important que ells, només hi havia a la ciutat els “Duoviri quinquennales”, encarregats de designar els nous Consellers Municipals i actualitzar el cens de ciutadans. A Pompeia es molt visible encara la importància de les eleccions municipals i lo competides que eren, en donen testimoni més de dos mil cinc-cents cartells electorals que s’han trobat als carrers principals, on podrien veure’ls molta gent. El format dels cartells és prou normal: nom del candidat o dels candidats, càrrec que volia obtenir (edil o Duumvir), i a vegades esmenten els que els recolzen o donen alguna raó per fer-ho. Que el cartell esmentés que era un home “digne” és del més comú. Altre cartell parla de Marc Caseli Marcel dient d’ell que era “bon edil i home munífic”. Un cartell molt actual és el que parla de Bruti Balb dient que “no malbaratarà els diners de la ciutat”. O altres utilitzen “influències”, com esmentar que determinat candidat comptava amb el recolzament de “Suedio Clemente”, que resulta que era l’agent de l’Emperador a la zona. També grups de ciutadans manifesten el seu fervor per algun candidat, així ho fan els moliners, galliners, veremadors, pescadors, o adoradors d’Isis! També podia passar que els que es declaraven “patrocinadors” d’algun candidat no fossin del seu grat, com li va passar a Gay Juli Polibi quan Esmirna, una cambrera d’una taberna va declarar que era el seu candidat i ell ho va fer esborrar amb una gruixuda capa de cal. Sembla que el que no hi havia era publicitat “en contra”, és a dir, cartells denigrant el contrari, però atenent a segons quins partidaris, no calien detractors, com per exemple el cartell que varen penjar “els que bevem fins a molt tard als vespres” en favor de Marc Cerrini Vatia per edil. Imagineu que en les properes municipals, un cartell equivalent demanés el vot per la candidatura “xxx”, quina seria la reacció dels components de la dita candidatura? Altres cartells són clarament bromes o una denigració poc subtil, quan demanen el vot per algun candidat “els carteristes”, “els esclaus fugitius”, o “els que no fem rés en tot el dia”…
El dia de les eleccions, els ciutadans anaven al For i es repartien per districtes, consignaven el seu vot i elegien el candidat amb major nombre de vots de tots els districtes. Tots els votants eren homes, només podien presentar-se homes lliures, ciutadans nascuts lliures, i havien de ser rics, amb propietats que en algunes ciutats es concretaven en una renda mínima de 100.000 sestercis anuals. Cap poder polític per les dones, no podien votar ni participar de la vida pública, tot i que hi va haver dones amb un gran poder indirecte, que exercien mitjançant la seva influència, com Llívia o Agripina.
Quines funcions tenien el Consell Municipal, els edils, els duumviris? Doncs més o menys el mateix que fan ara els Regidors: assignar llocs de venda als comerciants en els llocs públics, recaptar els impostos, arrendar les finques propietat municipal, ocupar-se de la neteja dels carrers (complicada, tenint en compte les defecacions animals i humanes), abastament d’aigua (sempre molt eficaç en el mon de Roma), obres públiques i la seva adjudicació, en las que el Consell aprovava el pressupost (com fa el Ple de l’Ajuntament) i l’execució la feien els Duoviri: “Gay Quinci Valg i Marc Porcio, Duoviri, per decisió del Consell han adjudicat el contracte per la construcció del Teatre Cobert i han adjudicat les obres”, com consta en una inscripció a l’entrada d’aquest Teatre. I els “regidors” municipals de Roma també assumien les funcions de justícia, doncs no hi havia una estructura administrativa específica per aplicar el molt desenvolupat Dret Romà, que ha inspirat els Codis Civils actuals de molts països llatins. Però a diferència d’avui, en que els Regidors reben una assignació per la seva feina o per assistències, dels Duoviri s’esperava, s’exigia d’ells que invertissin generosament una part del seu propi patrimoni en bé de la ciutat. Per exemple, els Duoviri que varen executar el Teatre Cobert, varen edificar l’Amfiteatre pagant-lo ells i el regalaren a la ciutat. I Aulo Clodi Flac, en les tres ocasions que va ser elegit duumvir va fer generoses donacions i regals en forma d’espectacles musicals, de gladiadors, feres, toros i toreros, varietats i actuacions d’actors famosos com Pílades, o directament va regalar deu mil sestercis a l’erari públic i així ho va fer gravar a la seva tomba per constància de la seva generositat de les generacions futures. Aquestes aportacions eren part important del pressupost anual de la ciutat. Pertànyer al Consell Municipal o ser magistrat era un privilegi pel que els romans esperaven que es pagués, l’estatus tenia un preu.
Les ciutats com Pompeia i altres de Roma tenien una constitució o estatut (lex) amb la forma del govern, funcions dels magistrats i reglament del Consell. Les constitucions o lex que s’han conservat com algunes d’Hispania estableixen clarament que els duoviri i els edils han d’organitzar jocs i pagar-los ells, literalment diuen: “Els duoviri, durant el seu mandat han d’organitzar un espectacle o funció dramàtica en honor de Júpiter, Juno i Minerva i els altres Déus, durant 4 dies, la major part del dia, i cada un d’ells gastarà en el dit espectacle i funció no menys de dos mil sestercis de la seva butxaca i podrà agafar altres dos mil sestercis de l’erari públic cada duumvir, sense incórrer en responsabilitat personal…”. Magnífic exemple del funcionament d’un ajuntament a Roma!
I també estableix la constitució o lex ciutadana que els Duoviri “”Tenen el dret i la facultat, per a cada un d’ells, de tenir dos Lictors, un criat, dos escribes, dos heralds, un amanuense, un pregoner, un auspici, un flautista…” i fixa el sou que ha de cobrar cada un d’ells, a càrrec de l’erari públic. Avui existeixen assessors i càrrecs de confiança. Probablement també llavors, com avui dia, aquestes prerrogatives de nomenament de personal i retribucions fossin objecte de un intens debat públic!
