Què ens diuen les últimes enquestes sobre la previsió de resultats al Parlament Europeu?
La resposta, que pot variar amb les xifres concretes, dona unes tendències molt clares a escala europea que són concordants amb les que es manifesten en els diversos estats. En concret, hi ha uns clars perdedors i uns clars guanyadors.
Ara estan en joc 720 escons, 15 més que en les darreres eleccions. Les enquestes en aquest nou escenari assenyalen que els grans perdedors serien els verds de l’Aliança Lliure Europea, que perdrien 17 escons dels 72 actuals, i Renovar Europa, el grup liberal, que en perdria 17 dels 102 que té ara. Cal recordar que aquest grup té com a soci principal el partit de Macron a França i que a Espanya està representat per Cs.
També enregistrarien pèrdues, però molt més petites, el grup socialista, que baixaria de 140 a 136 escons, i el Partit Popular Europeu, que en perdria només 1 dels 78 actuals.
Qui guanyaria? Doncs, els dos grups de la dreta alternativa, Identitat i Democràcia, que passaria de 59 a 81 diputats (és el grup de Le Pen a França, i es beneficia del seu potencial electoral) i el dels Conservadors i Reformistes Europeus que passarien de 68 a 76 escons (És el grup que té com a força més important els Germans d’Itàlia de Meloni i els polonesos de Llibertat i Justícia, el primer partit d’aquell país). També pujaria l’esquerra, que passaria de 37 a 42 escons. El blog de la dreta alternativa, format pels dos grups ressenyats, sumaria ja més escons que els socialistes, que són la segona força de la Cambra.
Per tant, hi ha un clar decantament del Parlament Europeu cap a la dreta alternativa, sense que això signifiqui necessàriament una modificació dels tres grups principals: populars, socialistes i liberals. Encara que no està clar que Identitat i Democràcia no acabi superant al partit liberal.
Aquest escenari en el cas espanyol es tradueix en la victòria del PP, que previsiblement assoliria de l’ordre del 36-37% dels vots, mentre que Vox obtindria entre el 9 i el 10% dels vots.
En el terreny governamental les enquestes sobre el PSOE assenyalen un ventall més ampli perquè el seu resultat oscil·la entre el 27% i el 30% que li dona el diari El País.
Cal subratllar que per als resultats funciona una mena de vasos comunicants entre el vot a Sumar i el vot al PSOE. Les millors xifres per al PSOE corresponen a les pitjors per a Sumar i viceversa. La conclusió és clara, els socialistes mantindran un millor o pitjor resultat en funció dels vots que captin del conglomerat de Yolanda Díaz.
En tot cas semblen clars dos fets. El primer que en aquestes europees la participació serà més gran de l’habitual. I, en certa manera, en el cas espanyol es juga com un preludi d’unes eleccions generals i servirà per verificar el grau de representativitat que té Sánchez, el seu govern i els seus aliats. Si el resultat és dolent, el clamor per unes eleccions anticipades, lligat a les dificultats evidents que té Sánchez per aprovar lleis, seria un fet.
Tot això pel que fa al resultat electoral. Però, hi ha un altre aspecte decisiu de la qüestió:
Els temes que més importen als electors
I aquí es manifesta en alguns aspectes una notable diferència entre la mitjana europea i Espanya. En ambdós casos, tres temes encapçalen la llista per importància. Pobresa i exclusió social, sanitat pública i suport a l’economia del treball. Però en tots tres la diferència rau en el fet que a Espanya la importància d’aquesta prioritat és molt més gran, entre un mínim de 7 i 13 punts més que el que responen els electors europeus, sobretot pel que fa a la sanitat, que és el primer tema per a l’elector espanyol, en el benentès que són preguntes de citació no espontània i que, per tant, responen a un índex de tema que ha estat prèviament definit per l’enquestador.
On hi ha una clara diferència és en la qüestió de la seguretat i la defensa de la UE. Un 31% pel que fa a importància, el mateix que el suport a l’economia i l’atur, mentre que a Espanya és el 14%. No estem preocupats per la guerra d’Ucraïna ni per l’URSS, això és una evidència. Segurament és de tots els temes el que marca una diferència més gran.
També, però en grau més baix, Espanya és diferent pel que fa a la importància que atorga a la política agrícola, un 23% a Europa per un 31% a Espanya que ens situa com a quart tema, mentre que la UE se situa en el lloc vuitè. El futur d’Europa, 26% en els europeus, només un 17% a Espanya, és un altre factor rellevant pel que fa a marcar distàncies.
Podríem dir, resumint, que pel que fa a les principals preocupacions: pobresa, sanitat pública i suport a l’economia, compartim la mateixa importància però més accentuada a Espanya. Però, ens diferenciem clarament de la UE perquè donem més importància a la política agrícola, tanta que supera a l’acció contra el canvi climàtic i molt poc a la seguretat i defensa.
Loading ...
