Eleccions europees: a França, el deute públic es gira contra Macron

A 10 dies de les eleccions al Parlament Europeu, Standard & Poor’s, l’agència de serveis financers coneguda per l’avaluació del deute públic, feu un regal enverinat al president francès Emmanuel Macron, que paradoxalment inicià la seva carrera en la gran banca.

El 31 de maig l’entitat nord-americana abaixà la nota de França de “AA” a “AA-“.

Es tracta de la primera degradació de la notació francesa des del 2013, i S&P la justifica arran del “deteriorament de la situació pressupostària” del país, que s’accelerà de forma notable el 2023, molt per sobre de les previsions publicades pel govern francès.

L’anterior degradació es produí el 2013 sota la presidència d’un altre president suposadament liberal i que paradoxalment havia promès, com Macron, reduir el dèficit públic: Nicolas Sarkozy. Llavors França perdé la “triple A”, la màxima nota.

França, que porta ja 50 anys sense un sol exercici tancat amb superàvit, ha experimentat una acceleració del deute des que Macron ocupa la presidència de la república: el 2017, el ràtio de deute sobre el PIB del país era del 97%. El 2023, fou del 111% i el ministeri de finances preveu que l’escalada continuï fins al 113% el 2025. Entre 2019 i 2023, el dèficit anual s’ha pràcticament duplicat.

Resulta interessant constatar que durant el mateix període, el deute públic ha reculat a la gran majoria de països europeus, sent França, juntament amb Espanya i Bèlgica per darrere seu, i Itàlia i Grècia per davant, un dels pitjors alumnes d’Europa en percentatge del deute sobre el PIB.

Ara bé, queda saber si aquest anunci tindrà un impacte sensible en les eleccions del pròxim diumenge 9 de juny. I és que a tot i la gravetat de la situació de les finances públiques, de moment les preocupacions dels francesos es concentren en altres àmbits.

Segons una enquesta d’Odoxa-Backbone per a Le Figaro, la immigració s’imposava la setmana passada com la principal preocupació dels francesos de cara a les eleccions europees (41%), per davant del poder adquisitiu (40%), la inflació (37%) i la seguretat (33%). En canvi, el dèficit i el deute públic figuraven en la part més baixa del rànquing (14%).

Tot i que el deute segueix lluny del focus de l’atenció mediàtica, la candidata del partit d’Emmanuel Macron, Valérie Hayer, podria quedar-se a menys del 16% dels vots segons apunten les últimes enquestes. A més es troba amenaçada d’avançament per la candidatura socialista de Raphaël Glucksmann, que recolliria entorn del 14% dels vots.

Per la seva banda, la llista del Reagrupament Nacional capitanejada pel jove Jordan Bardella es manté impertèrrita en primera posició, a més del 33% del vot, segons l’enquesta IFOP-Fiducial del 31 de maig.

Que l’opció presidencial recollís diumenge el 16% dels vots seria un nou escàndol democràtic a França, ja que corregint per l’abstenció, podria implicar que el govern francès rep només el vistiplau d’aproximadament un de cada deu francesos adults.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.