Aquest diumenge hi ha unes eleccions crucials a Hongria en les quals Orbán es juga la continuïtat del seu govern.
Hi ha molts factors que li van a la contra. És evident que Orbán no és només el president d’un estat del centre d’Europa, sinó que ell i la força que representa han anat configurant una alternativa cultural i política a l’eix del liberal progressisme, que avui domina la Comissió i el Parlament europeus.
Un dels eixos més importants de la discrepància radical en la diferent concepció sobre la persona i la família. A Hongria Orbán ha vetllat perquè a les escoles no hi hagués una educació d’orientació LGBTI ni s’introduís la cultura trans. Tot al contrari de la posició de la Comissió Europea, que considera fins i tot que aquestes actituds són contràries a la concepció comuna. El Fidesz, partit d’Orbán, planteja que no fa altra cosa que aplicar el principi universal del dret a l’educació moral i religiosa que tenen els fills per part dels pares.
D’altra banda, les polítiques socials i d’ajut a la família li han atorgat un gran crèdit. De fet, és el governant més ben valorat i amb més suport electoral de tots els governs europeus i és evident que aquest fet no s’improvisa.
Però, aquest sòlid avantatge democràtic no és suficient si els seus punts de vista culturals, morals i antropològics discrepen dels que avui en dia dominen en els passadissos de la Comissió i del Parlament.
També té com a adversaris les grans multinacionals tecnològiques i el gran lobby liberal, amb Soros al capdavant.
La dimensió d’aquesta oposició explica un fet insòlit: la coalició Units per Hongria, que agrupa pràcticament quasi tots els partits de l’espectre que van des de la ultradreta, Jobbik, la socialdemocràcia, és a dir l’antic partit comunista, liberals i verds. No deixa de cridar l’atenció que el partit de Jobbik, que estava a la dreta d’Orbán i que està caracteritzat per l’ús de la violència i el racisme, ara, a partir del moment que forma part de l’aliança, sigui presentat com un partit de centredreta. Misteris de la política.
Malgrat l’àmplia coalició, les últimes enquestes assenyalen el que pot ser la victòria d’Orbán amb aliança amb el partit democratacristià que assolirien el 50% dels vots. Mentre que la gran coalició quedaria limitada al 40%. L’amplitud d’aquesta queda contrastada perquè només apareixen dos partits addicionals amb possibilitat de treure alguna representació. Amb un 4% el Partit Gos de Dues Cues Hongarès que es presenta amb una bandera de burla política i anticorrupció, que salvant les distàncies que van d’un hongarès a un italià, seria com en el seu moment fundacional va ser el Moviment 5 Estrelles a Itàlia, però amb una força molt i molt més petita. L’altre partit amb possibilitats de treure representació és Casa Nostra, que podria aconseguir un 4%. Està a la dreta d’Orbán amb un perfil nacionalista, antiimmigració, anticomunista i anticorrupció.
És evident que Units per Hongria té un programa molt poc definit. Es presenta com un intent de partit que en argot polític es coneix com “atrapa-ho tot” i la seva màxima bandera està personalitzada en anar contra Orbán.
S’esperava que les bones relacions del president hongarès amb Putin li passessin factura amb motiu de la guerra d’Ucraïna. No és un fet menor que Hongria rebi gas rus al preu més avantatjós de tota Europa. Ara ja, amb la campanya finalitzada, és clar que la seva vinculació amb Putin no només no li ha passat factura, sinó que ha aconseguit fins i tot algun rendiment electoral, en presentar-se com un home que només té en compte els interessos dels hongaresos, que vetlla per mantenir la pau, establir ponts i no afavorir la política d’accentuar la guerra, alhora que s’ha alineat amb les decisions que la UE ha pres en relació a Rússia.
Aquest diumenge sabrem si l’experiència hongaresa, que ha donat governs a àmplia majoria en uns anys difícils, es manté o ve substituïda per una heterogènia coalició que té com a pal de paller derrotar Orbán.
Loading ...
