Eleccions 14-F: Guanya l’abstenció

El resultat ha superat les previsions i l’abstenció ha caigut al nivell més baix d’ençà que es van iniciar les eleccions al Parlament el 1980. De fet considerant, junt amb l’abstenció, el vot en blanc i el nul, que es comptabilitza com a participació, la població que efectivament ha votat per un partit o un altre amb prou feines arriba al 51%.

La mitjana de participació pel conjunt de les eleccions està situada en el 63,5% i fou més baixa en els quatre primers períodes, que van del 80 fins al 95, en el qual la mitjana fou del 59,98%. En contrapartida, en  l’època de la que venim, que va de 2010 a 2017, s’assolia el 70,4% de mitjana. Considerant doncs l’última dècada, la participació ha caigut quasi 20 punts, que és una  brutalitat. Naturalment la por a la Covid-19 ha influït, si bé cal assenyalar que la Generalitat ha dut a terme unes eleccions modèliques malgrat la seva dificultat.

El govern desllodrigat ha sabut acabar la seva poc gloriosa vida amb una gestió brillant de la cita electoral. Però, junt amb el temor al contagi, ningú pot ocultar que aquesta abstenció és fruit del desencís generalitzat i del refús, del qual el resultat de Vox seria una altra manifestació.

  • Mitjana: 63,58%
  • Baixa: menor 60%; Mitjana: 60%-menys 65%; Alta: 65%-10%; Molt alta: més del 70%

Les eleccions amb més partits que mai, demostrant la fragmentació del país, tenen un resultat que patirà de la baixa representativitat assolida. De fet quan s’indiquen els percentatges de cada partit cal dividir-los per dos per tenir una idea més exacta del que representen.

Així, el PSC, guanyador amb el 23% dels vots, té una representació real de no més del 12% dels electors. Aquest factor pesarà molt quan es configuri un govern, perquè si no té en compte tota la gent que no té expressió al Parlament, cosa que és difícil, accentuarà la crisi del país. És clar que la política dels partits va en una direcció i la realitat de l’electorat va per una altra de manera que els blocs governamentals, el que hi havia a Catalunya i el que hi ha a Madrid, malgrat el triomf d’Illa (que no ha aconseguit, però l’èxit d’Arrimadas) ha vist minvada la seva representació, com encara més ho ha vist el bloc governamental independentista

Aquestes eleccions assenyalen una inflexió en plena crisi i davant un futur incert, que per la seva dimensió, exigeix una nova i gran resposta. La qüestió és si els que ara han estat incapaços d’atreure l’elector, estaran en condicions d’aportar-la.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.