Les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa assenyalen amb èmfasi com el turisme, i en general tota l’hostaleria, és l’activitat amb els salaris més baixos. Això no és conseqüència de l’arbitrarietat dels empresaris, sinó que es tracta d’un sector intensiu en treball i de baixa productivitat. Com a conseqüència, els salaris no poden ser significativament millors, encara que hi hagi excepcions. Aquesta situació es mantindrà mentre persisteixi un flux massiu d’immigració deliberadament descontrolada, que entra al país no només per vies tràgiques com pasteres o caiucs, sinó sobretot per avió, a través de l’aeroport de Barajas.
Aquest flux desmesurat d’immigració, que s’ha intensificat en l’últim període del govern de Sánchez, incrementa el PIB, però deprimeix la renda per càpita. És un mal negoci per al conjunt del país i una pèssima qüestió a llarg termini.
Segons la distribució del salari mitjà per sectors d’activitat, l’hostaleria ocupa l’últim lloc, amb 18.415 euros anuals. Aquest és un sector on la immigració ocupa la major part dels llocs creats en els dos últims anys, cosa que ajuda a entendre la poca diferència entre el salari mitjà dels nascuts a Espanya (18.432 euros) i els nascuts a l’estranger (17.727 euros).
El següent sector en la classificació és el de serveis personals i domèstics, amb una retribució mitjana de 20.820 euros. Li segueixen les activitats administratives i auxiliars, amb 22.740 euros. Finalment, entre els sectors amb els salaris més baixos, destaquen les activitats artístiques i d’entreteniment, que malgrat l’aurèola que pot envoltar aquesta professió, té un salari mitjà de 23.615 euros.
Com a referència comparativa, el salari mitjà general a Catalunya és de 30.515 euros. La diferència entre aquestes activitats i el que percep bona part de la població és molt considerable. Qui pot viure amb menys de 20.000 euros a l’any? Quina família es pot formar en aquestes condicions, especialment si se suma el cost desmesurat de l’habitatge i la inflació?
La situació és encara pitjor per als joves menors de 30 anys. En l’hostaleria, el salari mitjà no arriba als 15.000 euros, igual que en els serveis personals. En activitats artístiques i d’entreteniment, arriba a 17.551 euros. En aquestes condicions, resulta impossible formar una llar, i menys encara plantejar-se tenir fills abans dels 31 anys.
La retribució mitjana dels joves a Catalunya, en general, és de 20.566 euros, cosa que posa en evidència un problema estructural, perquè aquells que estiguin en aquesta situació als 29 anys poc poden plantejar-se com a futur.
Se sol argumentar que els immigrants aporten diners a la Seguretat Social i que el seu balanç net és positiu. Tanmateix, aquesta és una dada parcial. Si es considera el que cobraran com a pensió quan es jubilin, el balanç es torna negatiu en molts casos, especialment quan els períodes de cotització han estat baixos o discontinus.
L’estat del benestar se sosté perquè, al llarg del cicle de vida, cada habitant aporta més del que rep. Perquè això sigui possible, l’ingrés anual hauria de situar-se per sobre dels 18.000 – 20.000 euros. Això significa que part del nou treball que s’està creant genera un dèficit generacional, desequilibrant la balança futura de l’estat del benestar. En aquest context, els joves s’enfronten a salaris baixos, preus inassumibles de l’habitatge, un deute públic que supera el 100% del PIB i un model productiu que tendeix a generar un balanç generacional negatiu incompatible amb l’estat del benestar.
Les poblacions amb menor salari mitjà estan vinculades al monocultiu turístic. A Lloret de Mar i Blanes, els ingressos mitjans oscil·len entre 22.000 i 23.000 euros anuals, fins i tot per sota de municipis com Santa Coloma de Gramenet (24.000 euros). En contrast, municipis com Gavà (38.000 euros), Sant Cugat del Vallès (36.000 euros) i Viladecans (36.000 euros) lideren la classificació salarial.
A Gavà, per exemple, els nascuts a l’estranger tenen ingressos mitjans de 21.000 euros, mentre que els nascuts a Espanya arriben als 38.000 euros. A Barcelona, aquesta polarització també existeix, encara que en grau més baix, amb una diferència de 12.000 euros entre ambdós grups.
Com a contrast, els municipis turístics que són generadors de salaris baixos presenten una diferència molt menor perquè és el sector i no la persona i el seu capital humà el que marca la retribució. A Lloret de Mar, la diferència salarial entre nascuts a Espanya i a l’estranger és de només 4.000 euros (de 18.000 a 22.000 euros). A Blanes, la diferència és de 5.000 euros.
La figura del fix discontinu es presenta com un avanç en l’estabilitat laboral, però genera ingressos baixos. El salari mitjà d’aquests treballadors és de 15.262 euros, molt similar al dels treballs a temps parcial (15.000 euros). Encara que els ingressos reals inclouen prestacions per desocupació, reflecteixen la baixa productivitat de sectors com el turisme, l’agricultura (de poc pes a Catalunya) i, en grau més baix, la construcció.
Catalunya ha de canviar el seu model productiu si vol ser pròspera. És imprescindible prioritzar la productivitat, els ingressos dels joves en edat de formar família i l’habitatge. Això implica frenar el creixement migratori i millorar les condicions de vida d’aquells que ja resideixen al país. En cas contrari, el benestar continuarà deteriorant-se, com ha succeït durant el present segle i, especialment, en els últims 15 anys.