El Tribunal Constitucional ha anul·lat la condemna de l’audiència de Sevilla, confirmada pel Tribunal Suprem, a Magdalena Álvarez, consellera de la Junta d’Andalusia, per la corrupció en els casos dels ERO. De fet, aquesta anul·lació equival, a efectes pràctics, a una mena, no tant d’indult, com d’amnistia, perquè la condemna no s’ha produït en ser anul·lada. Aquesta sentència és una bomba que fa esclatar l’estat de dret, que ja havia experimentat, sota el mandat de Sánchez, nombroses i profundes escletxes.
Escletxes en la divisió de poders
Aquestes escletxes afecten tots els àmbits de la divisió de poders, que és tota la base de l’estat de dret.
Afecten al Congrés dels Diputats, totalment domesticat. Un procés que ja va començar en l’anterior mandat ha estat dut a màxims amb l’actual presidenta, Francina Armengol, que funciona com un simple apèndix de la Moncloa. Al mateix temps, es registren pràctiques abusives i fraudulentes en l’àmbit legislatiu, que tenen com a finalitat restringir el debat parlamentari per reduir-lo a la mínima expressió, de manera que l’aprovació de lleis es converteixi en un tràmit burocràtic el més breu possible.
Per aconseguir-ho, s’ha abusat com mai dels decrets llei, de declarar urgents lleis que no ho són, i de transformar projectes en propostes de llei per escurçar la tramitació i evitar els informes preceptius d’instàncies alienes al govern, com el Consell d’Estat. Aquest frau al procediment parlamentari, garantia de la democràcia liberal, ha culminat amb l’arbitrària decisió de no presentar pressupostos el 2024, un fet que vulnera l’obligació del govern i que l’obligaria a dimitir.
Fiscalia General de l’Estat
Ha destruït la Fiscalia General de l’Estat, que sempre ha patit d’una certa dependència política en raó que és el govern qui nomena el fiscal general, però mai s’havia arribat a l’extrem actual. Això va començar amb el nomenament de l’exministra Dolores Delgado i ha continuat fins al paroxisme en situar el seu home de confiança, Álvaro García Ortiz, de substitut, malgrat no disposar d’un currículum professional mínim que l’acredités per aquesta important responsabilitat. Actualment, la fiscalia viu un doble enfrontament: amb el Tribunal Suprem, i internament, entre els mateixos fiscals, en un escenari mai vist des de la recuperació de la democràcia.
Polèmica de l’amnistia
En aquesta dinàmica es produeix la polèmica de l’amnistia que Sánchez havia negat fins a les últimes eleccions i que, de cop i volta, va considerar necessària quan va dependre dels vots dels independentistes catalans per continuar al govern. Més enllà de la constitucionalitat de la norma i per objectivar el debat, cal assenyalar que, tal com s’ha tramitat i amb el contingut que té, no compleix amb les exigències que va establir la Comissió de Venècia, sobretot pel que fa a criteris d’igualtat davant la llei i d’independència del poder judicial, i que s’acordés per majoria qualificada millor que per majoria absoluta. També per un altre criteri: que sigui el poder judicial qui decideixi si una persona compleix els criteris per ser amnistiada.
Escàndols i falta d’explicacions
Ara, aquestes i moltes altres escletxes, com la situació del CIS i l’escàndol de la gestió de Tezanos, o l’altre escàndol de Begoña Gómez, que, malgrat ser subjecte de l’atenció judicial d’un jutjat de Madrid, de l’audiència de Madrid i de la justícia europea, no ha merescut la més petita explicació per part del president ni de l’afectada, s’afegeixen a aquesta bomba que acaba d’esclatar sobre la condemna de Magdalena Álvarez per la corrupció dels ERO.
Un fet que comporta que, darrere d’ella, també quedin sense responsabilitats penals els dos últims presidents andalusos de la Junta, José Antonio Griñán i Manuel Chaves. Resultaria que el cas més greu de corrupció de tota la democràcia espanyola, que va malversar uns 80 milions d’euros, quedés pràcticament sense responsabilitat per part de les principals figures del govern, malgrat ser una pràctica continuada i reiterada durant anys.
La sentència significa generar greus ruptures en l’Estat de dret.