Si un nen se sent segur, creixerà relaxat i confiat. Els fonaments d’un nen que no ha estat maltractat són sòlids. Els edificis que tenen uns fonaments sòlids són els que s’esquerden menys.
Les ciutats segures també creixen millor. La convivència no s’esquerda. La gent es mou confiada. Tot funciona més bé: els turistes ens visiten i consumeixen els nostres productes i els nostres serveis. Els inversors dinamitzen l’economia comprant i construint. Els ciutadans actuen satisfets doncs no se senten amenaçats.
Barcelona és ara una ciutat menys segura. L’altre dia una persona de l’ajuntament deia que les tres administracions són culpables: l’estatal, l’autonòmica, i la local. A mi em costa veure la culpabilitat de l’estat.
Aquesta mateixa persona senyalava tres causes: 1. La droga. Doncs les persones enganxades sovint actuen amb violència per obtenir la substància. 2. La pobresa. Quan la pobresa és extrema, és fàcil delinquir. 3. L’aporofòbia. És a dir, la repugnància o hostilitat davant de l’indigent (..)
També podem dir que les coses estan millorant. Ho deia fa poc el responsable de seguretat de l’ajuntament, Sr Albert Batlle.
