En el seu moment va ser un estrany sabotatge. El canal que subministrava gas rus a Europa i que Putin havia tancat dies abans com a resposta a les sancions europees per la seva invasió d’Ucraïna, el Nord Stream 1 es va veure sabotejat amb diverses explosions sota les aigües del mar Bàltic, deixant inutilitzada aquesta via de proveïment de gas a Europa. Com l’altra canalització, la Nord Stream 2, no ha arribat mai a entrar en funcionament tal com exigien els EUA, amb aquesta operació de sabotatge es va tallar tota possibilitat de renovar l’enviament de gas rus cap a Alemanya.
Sabotejar un gasoducte submarí no és una tasca per a aficionats. Es requereix equipament perquè els submarinistes descendeixin a la profunditat necessària, professionals altament especialitzats i material explosiu adient, perquè en aquest cas a més tots els indicis apunten que va ser una explosió diferida en el temps. Quan les càrregues van explotar ja feia dies, sinó setmanes, que estaven instal·lades. Naturalment, aquest fet perjudicava a Rússia i també a Alemanya i les sospites van recaure en el principal interessat amb que el gas no tornés a fluir mai mes, els EUA, que des del primer moment van negar que ho haguessin fet ells. Cosa d’altra banda ben lògica perquè cap estat pot reconèixer una acció de sabotatge d’aquesta naturalesa.
I així havia quedat la qüestió en l’ombra fins que un periodista amb la notorietat que li dona haver guanyat un Politzer, Seymour Hersh, va publicar una informació ben polèmica en la qual atribuïa l’explosió als bussejadors de la marina que van actuar sota la cobertura d’un exercici de l’OTAN (Baltops 22) al mar Bàltic l’estiu de l’any passat. Ells havien col·locat els explosius, segons aquesta informació, que van ser actuats remotament tres mesos després. El govern nord-americà va desmentir aquesta informació, si bé no va actuar per via judicial contra l’autor de la mateixa.
Ara s’ha produït un nou fet, que en certa manera genera més alarma. Primer per on ve. Són alts funcionaris del govern Biden que han difós la informació que l’autor dels atemptats va ser un grup pro ucraïnès que al setembre hauria sabotejat els gasoductes. Aquesta informació va ser publicada pel The New York Times, un diari alineat amb les polítiques de Biden. El problema és que la informació és molt indeterminada i obre diversos interrogants, que a més creixen perquè el govern d’Ucraïna ha negat tenir res a veure, ni de manera directa ni indirecta. És clar que un grup pro ucraïnès no necessàriament ha d’estar format per ucraïnesos, però en tot cas és evident que hauria de ser una organització professional i aquell país no disposa d’unitats especialitzades en aquest tipus d’accions submarines D’altra banda hauria d’haver comptat amb la col·laboració d’alguns dels estats limítrofes amb el Bàltic i tot apunta a que podia ser una acció endegada des de les costes de Polònia.
Sigui com sigui, aquests antecedents posen en relleu com n’és de fràgil l’equilibri militar actual perquè una acció d’aquesta mena pot convertir-se en l’espoleta d’una reacció russa d’una magnitud tal que impliqui la utilització del seu poder nuclear tàctic. El fet que pugui produir-se, dependria del moment i de les circumstancies, però ens alerta que estem en mans de qualsevol grup que pugui provocar, volgudament o de manera irresponsable, el primer conflicte nucel·lar de la història de la humanitat. Només cal recordar l’atemptat de Sarajevo, que va comportar l’assassinat de l’hereu del tro d’Àustria i que va ser el desencadenant de la I Guerra Mundial, no tant per la magnitud del fet en si, com per la tensió i les pressions bèl·liques anteriorment acumulades. Si no es construeixen ràpidament condicions de pau, el risc de la nostra època és que ens facin un altre Sarajevo.
Loading ...
