La taxa de risc de pobresa a Catalunya ja afecta a una de cada cinc persones, sent un 20% l’any 2017, vuit dècimes per sobre que l’any anterior, segons l’enquesta de condicions de vida. 2017’, elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), amb dades del 2016.
Aquest augment de la pobresa a Catalunya afecta sobretot als menors de 16 anys (28,5%) i a les llars monoparentals (35,3%), encara que “en 2016 els ingressos mitjans nets anuals dels catalans van ser de 31.411 euros per llar i de 12.712 euros per persona, un 0,2% i un 0,4% més en relació a l’any anterior”, segons les conclusions de l’enquesta.
“Els ingressos familiars mitjans nets per persona augmenten a Catalunya per quart any consecutiu, però amb menys intensitat que l’any anterior, que van créixer un 3,1%”, matisen els responsables de l’estudi.
Al mateix temps, “el risc de pobresa té més incidència entre les dones (20,7%) que entre els homes (19,3%), afegeixen.
Els menors, els més damnificats
Per edats, amb aquest 28,5%, els menors de 16 anys han experimentat un augment d’1,2 punts percentuals en comparació de l’any 2013 (27,3%), com es pot observar en la següent taula, reproduïda a partir de l’enquesta d’Indescat.
El segon col·lectiu més afectat són els que tenen entre 16 i 64 anys (19%), encara que la taxa s’ha reduït en 0,8 punts. També ha augmentat el risc de pobresa entre els qui tens 65 anys o més, passant del 12,4% (2013) al 15,5% (2017).
En referència a les llars monoparentals, és a dir els formats per un adult amb un o més fills dependents, l’estudi assenyala que, malgrat tenir un percentatge de risc de pobresa molt preocupant, “la taxa d’aquest tipus de llar va disminuir en 5,1 punts en relació a l’any anterior”.
“Altres llars amb taxes elevades van ser les unipersonals (27,6%) i les formades per dos adults amb un o més fills depenents (22,3%)”, afegeix.
“El llindar de risc de pobresa va augmentar un 0,4% respecte l’any anterior i es va situar en 10.097 euros en les llars formades per una sola persona i en 21.203 en les llars de dos adults i dos nens”, puntualitza.
Arribar a final de mes amb dificultat
Una altra qüestió sobre la qual adverteix l’enquesta té a veure amb el “nivell de privació de les llars, que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida”.
Per exemple, “el nombre de persones que manifesten que arriben a final de mes amb molta dificultat representen el 7% de la població, mentre que des de l’any 2013 aquest grup sempre havia superat el 12%”, per la qual cosa, amb aquesta millora, aquests indicadors “donen un senyal contrari als indicadors de distribució de la renda”, aclareix l’estudi.
En aquest sentit, es constata una major desigualtat a partir de les dades de l’estudi: “l’índex de desigualtat mostra que el conjunt dels ingressos del 20% de les persones amb més renda per unitat de consum (cinquè quintil) és 5,7 vegades superior al total d’ingressos del 20% de les persones amb menys renda (primer quintil); en canvi, l’any anterior aquesta relació era de 5,5”.
“Així mateix, l’índex de Gini també mostra una variació negativa i passa d’un 31,4 en 2016 a un 31,8 en 2017 (un índex de Gini igual a zero indicaria màxima igualtat i igual a 100, màxima desigualtat)”, agrega l’estudi.
L’indicador AROPE, més elevat
D’altra banda, l‘Enquesta de condicions de vida. 2017’ mostra l’evolució de l’anomenada “taxa AROPE” (per les seves sigles en anglès). Aquest indicador contempla, a més del concepte de risc de pobresa i/o exclusió social, altres tres subindicadors: la taxa de risc de pobresa després de les transferències socials, les llars que presenten molt baixa intensitat laboral, i la manca material severa de béns.
Com adverteix l’enquesta, “la taxa AROPE es va situar en un 23,8% en 2017, mentre que l’any anterior havia estat del 22,5%”, com es pot veure en aquesta altra taula.
“Aquest increment s’ha d’atribuir a l’augment de la taxa de risc de pobresa, que va passar del 19,2% en 2016 al 20,0% en 2017 i a l’augment de la baixa intensitat de treball en la llar, que va passar del 7,2% en 2016 al 8,8% en 2017. En canvi, la proporció de llars en situació de privació material severa va disminuir, del 5,5% en 2016 al 5,0% en 2017”, concreta l’estudi.
“La situació de privació de material severa és aquella que una llar té privació forçada de 4 dels 9 ítems considerats internacionalment com a bàsics (menjar carn cada dos dies, fer una setmana de vacances, poder escalfar la casa, entre altres”, aclareix.
En el següent gràfic interactiu es pot observar l’evolució dels diferents indicadors de la “taxa AROPE” entre els anys 2013 i 2017.
La taxa AROPE a Catalunya, Espanya i la UE
Un altre gràfic interactiu que mostra l’estudi és el que fa referència a la taxa AROPE de Catalunya en contrast amb la d’Espanya i la Unió Europea en el període entre 2006 i 2017.
En el gràfic s’observa l’evolució de Catalunya, que ha passat del 23,2% de 2006 al 23,8% de 2017. La seva millor posició la va obtenir en 2008 (19,5%) i la pitjor en 2011 (26,6%), passant pels alts i baixos del 24,5% de 2013, el 26% de 2014, i el 22,5% de 2016.
Per la seva banda, Espanya ha tingut un increment pràcticament continuat de la pobresa després de 2006 (24%), fins a aconseguir el percentatge màxim en 2014 (29,2%) i descendir després fins al 27,9% de 2016.
Les dades entre 2010 i 2016 de la UE mostren una evolució una mica més horitzontal: 23,8% (2010); 24,3% (2011); 24,8% (2012); 24,6% (2013); 24,4% (2014); 23,8% (2015); i 23,5% (2016), conclou l’estudi.
