En els recents temps postmoderns s’ha considerat que la noció de frontera estava superada, almenys en el món occidental.
En un primer moment que podríem situar als anys 90 del segle passat es pensà que la globalització, entesa en el seu sentit més naïf (la idea de viure en una “aldea global”), l’havia tornat supèrflua.
Més recentment, amb els inicis de la immigració il·legal massiva durant la primera dècada del segle XXI, els temps dels primers “cayucos” i incursions als enclavaments de Ceuta i Melilla, s’insistí des del poder progressista i des dels cercles afins als principals mitjans de comunicació que la frontera era inútil. Des de llavors se’ns ha insistit que tanques, murs i guàrdies no serveixen per a aturar l’arribada d’immigrants clandestins.
A pesar d’això, en ple 2025 la Unió Europea està tornant de forma accelerada a instaurar i reforçar les seves fronteres, tant les internes com les externes.
Schengen en crisi
D’una banda, la zona de lliure circulació de persones coneguda com a “espai Shengen” està en plena crisi, amb tres dels seus cinc membres fundadors que han reinstaurat els controls a les seves fronteres. Una mesura que segons el Tractat de Schengen ha de ser temporal, en darrera instància, i motivada per circumstàncies excepcionals.
Schengen és sobre el paper la zona més gran de lliure circulació del món, i permet a 450 milions de persones travessar les fronteres de 29 països (incloent-hi quatre que no són membres de la Unió Europea) sense aturar-se a la duana.
Però 40 anys després del tractat fundador, 11 dels seus membres incloent els més poblats (Alemanya, França i Itàlia) han notificat a la Comissió Europea la intenció de reintroduir controls fronterers.
El motiu que aquests països han esgrimit és sempre el mateix: controlar de forma més estricta la immigració. A més, Alemanya ha invocat també “amenaces serioses a la seguretat pública” causades per la immigració il·legal. El nou canceller Friedrich Merz ha redoblat els controls d’ençà que arribà al poder.
Davant els que critiquen aquestes mesures excepcionals que es van instal·lant a poc a poc en la rutina, la Comissió ha observat que els controls efectius són d’una natura “no sistemàtica”.
Qui entra a França per la Jonquera, per exemple, observarà que al peatge del Pertús s’hi forma una retenció per culpa del tancament de la meitat de les barreres i a la presència de la policia francesa, que observa vehicle per vehicle qui accedeix al país gal.
El problema són les fronteres exteriors
D’altra banda, el Comissari Europeu d’Afers Interns i Migració, Magnus Brunner, ha apuntat que Schengen només és possible si es combina amb una protecció efectiva de les fronteres exteriors de la UE.
En aquest sentit, la Comissió Europea està estudiant opcions per frenar les arribades massives en bloc. L’opció de l’offshoring, o internament dels immigrants en trànsit cap a Europa en països tercers, implementat ja per la primera ministra italiana Giorgia Meloni, ha captat molta atenció a pesar de dubtes relatius a la seva legalitat. Austràlia utilitza un sistema similar amb gran èxit en termes de reducció de les entrades il·legals, tot i que la seva geografia no té res a veure amb l’europea.
Com ha recordat el ministre d’afers exteriors de Bèlgica, Bernard Quintin, al diari Politico.eu, “la situació d’Europa i de la resta del món ha canviat moltíssim entre el 1985 i el 2025, i els marcs legals evolucionen”. Una forma subtil de dir que l’Europa d’avui és menys segura pels seus habitants que la que propicià el projecte de Schengen a les acaballes de la Guerra Freda.
En ple 2025 la Unió Europea està tornant de forma accelerada a instaurar i reforçar les seves fronteres, tant les internes com les externes Share on X
Loading ...
