Converses, és evident, fa temps que s’ha mostrat partidari de les eleccions anticipades a Catalunya. 33 escons governamentals sobre 165 amb un mal govern i un president que mai ha omplert l’escenari era insostenible i insuportable. Ara, la convocatòria forçada d’eleccions només pot ser considerada com a positiva, encara que presenti, com tot en aquesta vida, inconvenients. En tot cas, pot subratllar-se que no era necessari fixar la data electoral tan ràpidament i podia haver-se posposat per a després de les europees, però en tot cas el que convenia ja està fet: eleccions anticipades.
Per cert, Sánchez ha seguit el camí oposat. Aragonès ha fet bé plegant en no poder aprovar els pressupostos, però Sánchez que s’aferra a la poltrona com una llapa, no presenta els pressupostos per evitar la rebolcada i prolongar així un govern que no té suport parlamentari clar. És una important contradicció que, a més, pivota pel que fa al seu origen, sobre Yolanda Díaz i la seva representació a Catalunya, els comuns de Colau.
Setmanes enrere, sense conèixer aquest fet insospitat de les eleccions, vam posar en marxa una consulta als nostres lectors i seguidors a les xarxes. Els seus resultats són de gran interès. És obvi que no pretenem que sigui representativa del conjunt de Catalunya, però sí que expressa el sentit d’un ampli gruix de població que no se sent ben representat pel govern d’ERC ni els pactes de la progressia.
Per elaborar el qüestionari vam considerar que era bo emmarcar-lo en un instrument de diagnòstic com és la DAFO (FAFO en català): Febleses, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.
Les febleses i fortaleses fan referència a qüestions pròpies, endògenes. Mentre que les amenaces i les oportunitats depenen de circumstàncies externes, són exògenes. Un plantejament d’aquesta mena després ens permetrà definir línies d’acció i d’estratègica, però ara deixem-ho només en conèixer què és el que han opinat els nostres lectors.
El primer bloc feia referència a les febleses com a país i societat. Va sortir amb el 50,2%, en primera posició, la crisi moral de la societat i les institucions. El seguien molt de prop la pèrdua de pes econòmic amb el 47,4% i després, amb idèntica posició, 42,6% la manca de naixements i el conflicte independentista.
Un segon bloc estava format per les respostes a la pregunta sobre quins són els problemes més greus que patim a Catalunya. En primer terme, i de manera molt destacada, apareixia el mal govern, amb el 66,7%. De fet, és la resposta més majoritària considerant els 4 blocs de qüestions. En segon lloc, la sequera i la manca de previsió i gestió amb què havia estat abordada, i el tercer la inseguretat i delinqüència.
Quins són els nostres punts forts? La resposta assenyala, en primer lloc, la capacitat empresarial i emprenedora amb un 59,9%. En segon el turisme amb el 43,1 i investigació i el desenvolupament 37,6, seguit de molt a prop per la cultura i les tradicions amb el 34,2%.
Finalment, quines eren les amenaces externes que més poden afectar-nos? La immigració apareix en primer lloc amb el 62,5%, seguit del canvi climàtic, 55,3%. Tots els altres queden molt despenjats. Per exemple, la més immediata, la crisi i inestabilitat a l’Orient Mitjà se situa en el 32,7%.
Si de l’anàlisi per capítols passem a la consideració global, i prescindim dels 4 blocs considerant només el percentatge de respostes, i ens quedem en les que igualen o superen el 50%, tindríem la següent classificació, que és molt orientativa també de com veiem les coses:
1. Mal govern: 66,7%
2. Sequera i falta de previsió: 65,0%
3. Immigració: 62,5%
4. Canvi climàtic: 55,3%
5. Inseguretat i delinqüència: 54,1%
6. Crisi moral: 50,2%
Són també remarcables la pèrdua de pes econòmic (47,4%) i la manca de naixements (42,6%), així com el conflicte independentista en la mateixa magnitud.
Loading ...
