La pandèmia emmalalteix centenars de milers de persones, algunes d’elles de gravetat, i destrueix l’economia, però a l’hora de la veritat el més determinant de tot són les morts. Possiblement per això el govern espanyol amaga d’una manera escandalosa i reiterada, i el català no és l’excepció a la norma, la mortalitat real darrere unes xifres oficials que la redueixen sensiblement. Feliçment hi ha altres fonts rigoroses com la de l’Institut Nacional d’Estadística que informa sobre l’exsés de mortalitat que es produeix setmana a setmana. Si les diferències són petites, és conseqüència d’un simple biaix estadístic, però si són tan grans com les d’ara, assenyalen l’estrall real de la Covid-19.
Per les últimes dades de l’INE sabem que l’accés de mortalitat en el conjunt de les dues onades ha estat de més de 65.000 morts, quan la dada oficial és de només 39.000. També sabem que el 90% d’aquests morts tenen més de 65 anys. I aquests dos paràmetres, quantitat i grups d’afectats, emmarquen perfectament la dimensió de què ens està succeint i situa Espanya en un dels primers llocs en morts de tot el món en proporció a la seva població.
En aquest context, la situació de Catalunya no és per tirar coets. Considerant la taxa de mortalitat, és a dir la relació dels morts amb el nombre d’habitants de cada autonomia, Catalunya ocupa un lloc molt destacat darrere de les més afectades; d’una banda Madrid i les dues comunitats limítrofes, Castella la Manxa i Castellà Lleó, que sens dubte reflecteixen l’impacte de la capital. Ocupen respectivament el tercer, segon i primer lloc, amb una diferència clara a favor de Madrid, que si bé en la primera onada va ocupar un terrible primer lloc amb una taxa de mortalitat de 240,28%, ara a la segona fase ha caigut fins al vuitè lloc, per un molt millor control de la malaltia i també dels seus efectes letals, cosa que no es pot dir de les dues Castelles que han mantingut posicions relatives en les primeres posicions en una onada i l’altra, si bé com és evident l’impacte mortal és molt menor en aquesta segona, perquè si en la primera la taxa de mortalitat va ser de 102,94%, a la segona, l’actual, està sent del 38,56%, en termes de tota Espanya. La diferència salta a la vista. Hi ha però alguna excepció com és el cas d’Aragó que ha empitjorat. Ara és la comunitat amb una taxa de mortalitat més alta, 83,21%, mentre que a la primera onada li corresponia el sisè lloc amb una taxa del 87,56%, una xifra molt semblant. Això fa que Aragó encapçali el rànquing de mortalitat pel conjunt d’Espanya, considerant la primera i segona onada, seguida de les dues Castelles.
I Catalunya? Doncs se situa en una cinquena posició en el sumatori dels dos períodes crítics a conseqüència del mal comportament durant la primera onada, 167,93% de taxa de mortalitat, i la sisena posició a la segona onada amb un 39,83%, superior en ambdós períodes a la mitjana espanyola. En termes relatius s’ha millorat una mica, però no gaire.
Aquesta mala posició de Catalunya en el context, malgrat ser una comunitat en principi capdavantera en coneixements sanitaris, qüestiona profundament les polítiques seguides més quan en aquesta segona fase les restriccions catalanes han estat i són duríssimes, i representen una llosa econòmica sobre una part de la població que tindrà greus conseqüències en el futur immediat. En aquest sentit contrasta l’èxit de Madrid amb mesures molt menys restrictives; per exemple els bars i restaurants continuen oberts, i que ofereix una taxa de mortalitat clarament inferior a la catalana amb un 31,78% en aquesta segona onada.
La gestió catalana necessita una profunda revisió, però resulta del tot impensable que els mateixos responsables del fracàs tinguin el valor polític de constatar què va malament i canviar-ho. Un camí per assolir una bona resposta seria que el Parlament anomenés per majoria qualificada una comissió d’experts independents que fessin una auditoria del que s’ha fet a la primera i segona onada, i n’extraguessin conclusions que permetessin garantir una més gran seguretat als catalans i unes millors condicions per a l’activitat econòmica.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
