A més de l’important judici que s’ha dut a terme al Tribunal Suprem dels empresonats acusats de rebel·lió o sedició, el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, d’una manera menys espectacular, també té obert un procediment sobre el mateix tema però que afecta a altres persones. En els informes de la Guàrdia Civil presentats en aquest jutjat, i que no han tingut reflex en el judici de Madrid, es detallen documents concrets que, segons aquest cos de seguretat, en serien tenedors Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, secretari d’Economia un, i d’Hisenda l’altre, del Departament que regia el també vicepresident del govern, Oriol Junqueras.
Segon el citat informe i d’acord amb el que han fet públic diversos mitjans, tot i assumir que faltaven estructures d’estat, estaven redactats més d’un centenar de decrets i projectes de llei per activar-los després de la declaració d’independència. Concretament, s’ordenava que la policia catalana assumís totes les competències en defensa, així com la creació de noves unitats, però que orgànicament no estarien a les ordres d’Interior, sinó de Presidència. Es tractaria de l’agència de ciberseguretat, d’intel·ligència, el control de fronteres i estrangeria, salvament marítim, control d’armes i explosius, i lluita contra el terrorisme. A més, es preveia posteriorment la creació d’un exercit per defensar la república dels possibles riscos.
Aquest informe dóna lloc a la formació de diverses paradoxes. Una d’elles és el per què tenint previstes mesures tan concretes van convertir la declaració d’independència en un pur simulacre? Si sabien el que havien de fer, per què no ho van fer? I si no es veien en cor de fer-ho, per què la van declarar? La segona paradoxa és que tota aquesta informació no ha estat aportada al judici, la qual cosa hagués permès determinar la seva fiabilitat.