Charro (mcalvocharro.com), una dona que està treballant d’una manera incansable per una feminitat que s’aparti del feminisme actual −que només pretén igualar-se a l’home i arraconar aquest de les tasques que li són pròpies− i que ha encetat una campanya per col·locar a la dona i a l’home al lloc que els pertoca.
María Calvo Charro és la representant a Espanya de l’European Association Single Sex Education – EASSE) el model educatiu de l’educació diferenciada, que cada dia creix més en implantació i en acceptació, però que desperta rebuig entre l’esquerra social i política. Detractora de la Llei Celaá, que només preveu mesures especials per a les noies i res per als nois, es desmarca dels discursos que confonen la igualtat de drets amb la igualtat de realitats.
- Profesora titular de Dret Administratiu en el Departament de Dret Públic de l’Estat a la Universitat Carlos III de Madrid a la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques
- Va ser investigadora visitant a la Universitat de Harvard
- Professora visitant la Universitat William and Marya Virgínia, investigant sobre educació, igualtat i llibertat d’ensenyament
A més col·labora amb les següents entitats i associacions:
- Presidenta a Espanya d’EASSE (European Association Single Sex Education)
- Membre del Comitè Científic de la Fundació Ciutadania i Valors
- Membre del Comitè de la Fundació Europea Educació i Societat
- Membre del Comitè científic de el Fòrum de la Societat Civil
- Membre del Fòrum Universitari El Escorial
- Professora de cursos d’Orientació familiar
- Membre de Juristes per la tutela dels drets fonamentals
- Membre de la Junta Directiva de Cooperació Internacional
- Membre del Patronat de la FUNDACIÓN REDMADRE*
Maria Calvo participa en temes educatius i sobre la defensa de la igualtat entre l’home i la dona. No defuig debats. No es talla la llengua. No te por de l’imperant pensament únic. Afronta amb claredat dos temes: el de la masculinitat i la feminitat i el de les dificultats actuals per al desenvolupament d’una maternitat i una paternitat plenes. Diu les coses tal com les pensa:
«El pare està en vies d’extermini absolut».
«Assistim a una imposició ideològica radicalitzada, a una obra d’enginyeria social per a l’eliminació de les diferències naturals sexuals».
«Si negues teves arrels masculines o femenines perds la teva raó de ser, et quedes desubicat i ets carn de patologies i de neurosi».
«Parlar de masculinitat tòxica és ficar a tots els homes en el mateix sac i fer-los carregar amb els errors del passat».
«A l’home només se l’accepta a condició que sigui una espècie de dona defectuosa. Des del Maig del 68 se’ls ha exigit que siguin tovets i suaus».
«Estem perdent la capacitat d’estimar. L’ésser humà necessita aprendre de nou a lliurar-se als que l’envolten. L’amor sembla que et consumeix, però en realitat t’expandeix, t’allibera, et fa créixer».
«Freud deia que la civilització començava amb el control dels impulsos, però ara mateix estem deixant fer a tot tipus d’impulsos i sentiments».
«La gran paradoxa d’avui és que la nostra cultura reivindica «el natural» en tots els àmbits (menjar, medi ambient…) excepte en l’antropològic. Aquí el que s’enalteix és justament el contrari, el dret a violentar creativament el biològic».
«Les dones encara seguim una mica disfressades d’home, perquè hem pres els seus atributs masculins i hem renunciat a la nostra identitat femenina, sobretot a la maternitat».
«L’avortament és una fractura irreversible en el cor de la feminitat».
A principis d’any va acudir a un programa universitari com a persona convidada. Li van advertir que moderés el seu llenguatge sobre alguns temes per tal com ho va dient i publicant. Es va negar a retractar-se. Va ser expulsada de el programa. ¿Què és allò que molesta a les persones de pensament únic? Heus aquí el seu carnet d’identitat:
Feminitat i masculinitat
Al maig del 68 la maternitat va cobrar un nou sentit i es va considerar una amenaça per a la igualtat, com si tenir fills i dedicar-se a ells fora frustrant o esclavitzant. Això ha implicat per als homes una alteració de les relacions paternofilials i de parella i qualsevol manifestació de la masculinitat és interpretada com un exercici de violència, d’autoritarisme, de tirà o de maltractador.
«No és el mateix que un nen sigui criat per un pare i una mare, bevent d’aquesta masculinitat i d’aquesta feminitat; no és el mateix l’olor, que et besin, que et donin els braços d’un pare i una mare que els de dos pares o dues mares. L’home i la dona afegeixen aportacions diferents en la configuració de la personalitat dels fills».
«El 98% de professorat d’infantil i el 82% primària són dones, així que els nois creixen en un món femení-maternal i, de manera involuntària, s’imposa un ideal femení».
«En els darrers anys han sorgit dintre del feminisme una sèrie de polítiques que tendeixen a defensar-se atacant i s’està lluitant contra el masclisme amb uns plantejaments feministes que beuen de les mateixes fonts: són agressius, menyspreen el sexe oposat i han popularitzat la degradació de la masculinitat».
«Hi ha molts videojocs, sèries i pel·lícules en les que el maldestre, el borratxo i l’agressiu és el pare, mentre que la dona està empoderada, és oportuna i manté la raó».
«El discurs de Simone de Beauvoir en què diu que la dona s’allibera amb l’avortament, la planificació i l’anticoncepció és anacrònic. Avui la dona està més valorada que mai: som autònomes, independents, lliures, amb decisions pròpies i capaços d’assolir les mateixes metes sense que ens afavoreixin».
«L’home s’ha convertit en un enemic a què cal eliminar i se’l rebutja com a pare, per resultar inútil, perjudicial i prescindible en la criança i en l’educació dels fills. Si s’ensorra el pare s’ensorra una columna de la nostra civilització».
«Està creixent moltíssim la maternitat en soledat: el 48,5% dels nascuts ho són de mare no casada. Aquest tipus de maternitat converteix els fills en orfes de pare fins i tot abans de néixer i és dur per a ells, perquè l’instint maternal es transforma en un instint de possessió. El fill assumeix el paper de parella al convertir-se en el confident de la mare, en el seu aixugallàgrimes i es troba sotmès a una relació de dominació perquè ve a omplir el buit existencial de la mare».
Absència paterna i violència
Molts professionals de la medicina, de la psicologia, de la psiquiatria, de la sociologia, economistes i antropòlegs han estudiat les conductes antisocials dels joves i avui se sap que l’absència del pare és la causa principal dels desordres de conducta, que està a la base de la immensa majoria de les actituds asocials i conductes conflictives dels nois i que hi ha un nexe d’unió directe entre absència paterna i violència. Són molts els estudis que marquen que la relació entre estructura familiar i delinqüència és molt més sòlida i rellevant que l’existent entre raça i criminalitat o pobresa i delinqüència.
«Aquests fills amb absència paterna viuen la pitjor de les orfandats: aquella en la qual els seus pares estan vius».
«L’agost de 2011 molts barris de Londres i altres poblacions angleses van patir desordres violents, saquejos i atacs incendiaris. Un estudi va demostrar que la majoria eren nois joves que havien crescut en absència física del pare o amb una enorme distància emocional d’ell».
Duncan Timms, sociòleg de la Universitat d’Estocolm, va fer un seguiment durant divuit anys, dels 15.000 nens nascuts a Suècia el 1953: «Els que van presentar un grau major de disfunció psicològica van ser homes nascuts de mare soltera i que van créixer sense pare».
Margo Maine, doctora especialista en el tractament de desordres alimentaris confirma que «l’absència de pare fa que les filles no se sentin valorades i tractin de modificar-se a partir del físic, a tractar de cridar l’atenció a través de fenòmens corporals».
El doctor James Dobson, fundador de Family Research Councilafirma que «sense la guia i direcció d’un pare, la frustració dels nois els condueix a variades formes de violència i comportament asocial i buscaran al carrer el seu mitjà de vida, els seus models, els seus líders,… La seva vida no serà una vida de famílies, sinó de bandes de carrer. No hi ha ningú més capacitat per frenar l’agressió antisocial d’un noi que el seu pare biològic.
Westi M. Konner, antropòlegs,van detectar que «les cultures amb major involucració del pare en la criança dels fills van resultar ser les menys violentes».
La National Fatherhood Initiative exposa que «el sistema judicial nord-americà es troba col·lapsat per la criminalitat dels que van créixer en llars sense pare».
El matrimoni: incubadora de paternitat
La institució matrimonial és el marc més adequat per al desenvolupament de la funció paterna en plenitud ja que en el matrimoni es donen dos dels requisits bàsics per a una efectiva implicació dels pares en la criança i educació dels els fills: residència estable a la llar comú i col·laboració íntima amb la mare dels fills. La paternitat és més efectiva i satisfactòria quan va acompanyada i resulta complementada per la maternitat i està emmarcada en el matrimoni. Així com els pares són fonamentals per al benestar dels fills, el matrimoni és essencial per al benestar dels pares.
«El matrimoni és la gran incubadora de la paternitat».
«El paper de el pare no pot ser eliminat, ni desvalorat, ni ignorat, ni tergiversat sense conseqüències negatives greus per a l’home, per al fill, per a la dona i, en general, per a la família i la societat».
Alexander Mitscherlich, psicòleg alemany, afirma que «cada vegada més, els processos socials han privat al pare de la seva importància funcional. Es tracta d’afavorir la paternitat i el vincle matrimonial previ, que, com indiquen les investigacions, és garantia de major estabilitat i connexió emocional entre el pare i els fills».
Evelyn Sullerot, sociòloga i feminista, assenyala encertadament que «un divorci per mutu acord pot acabar convertit per al pare en una condemna a prescindir del fill, i deixar la seva paternitat humiliada, atrofiada i ferida».
La Children’s Society britànica considera l’estabilitat familiar com el «principal predictor de benestar dels fills i les parelles casades són més feliços que les que no ho estan, cosa que repercuteix, necessàriament, en la pròpia felicitat dels fills».
Malgrat aquesta evidència, el nostre país segueix ignorant la necessitat de prestar la deguda atenció als pares i a la institució matrimonial. En les polítiques socials actuals i en la pràctica judicial ha una profunda indiferència davant la paternitat com a funció social i com a valor.
Govern i Administració porten anys impulsant i promocionant la dona amb mesures concretes, normatives i administratives. Però no fan el mateix amb els homes −casats o no, separats o no− i cal que s’ho proposin ja que la millor defensa de la dona i dels fills és també una política adequada d’enfortiment i suport a la paternitat.
El Pla Integral de Suport a la Família 2016-2017 no conté ni una sola referència expressa a la paternitat o a la funció de pare. En el Decret Llei de 2020 que amplia el permís de paternitat no apareix mai la paraula pare, però sí “progenitor diferent” de la mare biològica o “un altre progenitor”. La nova llei sobre homosexualitat no parla del pare ni de la mare, sinó del “progenitor no gestant” i de la “progenitora gestant”.
Pare i mare formen un equip. L’educació individualista i atomitzada de qualsevol dels dos cònjuges condueix al fracàs educatiu i al desequilibri emocional dels fills. Tot trobament entre un home i una dona, entre el pare i la mare, és nutrient i enriquidor per a tots dos, quan aquests estan disposats a abandonar les seves cotilles mentals, a trencar estereotips de el passat i a crear, junts, un espai d’unió i participació en benefici de tots dos i, en conseqüència, dels fills.
* * *
Dades
Xifres de l’Administració nord-americana que exemplifiquen el problema de la delinqüència juvenil i de les actituds asocials de nois que han crescut en una llar sense pare:
delinqüència juvenil:
El 44% prové de pares que mai han estat casats
El 33% ve de pares separats o divorciats
El 13% prové de famílies en què el pare i la mare biològica estan casats
actituds asocials:
El 63% dels suïcidis de joves: nois sense pare
El 90% dels nens que se’n va de casa: famílies sense pare
El 85% dels nois amb desordres de conducta: famílies sense pare
El 80% de violacions amb violència: nois amb pare absent
el 71% de l’abandonament escolar a secundària: nois sense pare
El 75% de nois en centres de desintoxicació: no coneix el seu pare
El 70% de joves internats en reformatoris: ha crescut sense pare
El 85% de joves a la presó: famílies on només hi havia la mare
Un punt interessant d’aquest estudi és que l’impacte d’una mare absent respecte a la variable criminalitat és gairebé nul, el que confirma l’especificitat de la figura paterna en la conducta transgressora.
*REDMADRE és una Fundació creada el 2007, constituïda per tot Espanya per una xarxa de voluntaris formats per a l’atenció directa a dones embarassades amb dificultats amb el propòsit d’activar una xarxa solidària de suport, assessorament i ajuda a la dona per superar qualsevol conflicte sorgit davant un embaràs imprevist. REDMADRE vol transmetre a la dona, i tota la societat, que estar embarassada és una bona notícia i ha atès més de 80.000 dones. Més del 90% de les que estaven pensant avortar han decidit continuar amb el seu embaràs.
Pare i mare formen un equip. L'educació individualista i atomitzada de qualsevol dels dos cònjuges condueix al fracàs educatiu i al desequilibri emocional dels fills Share on X
Loading ...
