El moment present

Vet aquí que de cop i volta, mirem la ciutat i ens sembla que estem vivint en un altre món. Aquells carrers farcits de gent i de cotxes, estaven desèrtics fa uns dies, i a poc a poc, va retornant la seva presència.

Tots sabem de sobra que ha passat i les causes d’aquest canvi. Però el fet és que per a uns, la situació és una autèntica oportunitat, per a uns altres una hecatombe.

Com pot ser que un mateix esdeveniment, es pugui veure de forma tan contradictòria?  Sembla que uns són optimistes i altres pessimistes.

Però no és solament això, sinó que per a uns, ara és el moment  ideal per donar un cop de mà al canvi climàtic, reduint la mobilitat, augmentant la relació “on line”, canviant d’hàbits per un consum més responsable, així com qüestionar  l’obsolescència programada, com a pràctica perversa. En definitiva mirar de reduir al màxim la producció de residus, i tractar de trobar-li el gust a una vida més austera.

Altres veuen botigues a mig obrir, o bé definitivament tancades, perquè no han pogut aguantar dos mesos sense ingressos. I ho veuen com un signe del teixit productiu en estat agònic. Però cal tenir estratègies per saber sortir d’aquestes situacions. Em deia un amic que té un bar “restaurant”, que fa dos mesos que el té tancat, però que durant aquest temps ha treballat més que mai, portant dinars a domicili. Això és un exemple d’estratègia i d’adaptació a una nova situació.

Com a cosa positiva hem vist en les dades del laboratori de control de la contaminació atmosfèrica en zona urbana, una baixada del 83% de gasos contaminants. (CO, CO₂, NO) i un 90% de partícules sòlides. La contaminació anirà pujant, però ara sabem com aturar-la.

Segurament haurem après uns nous hàbits personals i socials, amb noves maneres de viure i de moure’ns. La nostra mobilitat personal, familiar, i professional, canviarà. També la nostra manera de viure i de conviure. En un confinament llarg, es posen més de manifest els defectes, i la relació pot ser més conflictiva, especialment si l’espai és petit. Però és en aquestes situacions quan ha de sortir el millor de nosaltres. Mirar benèvolament als altres, atendre amb diligència les feines domèstiques, i procurar en la mida del possible, que no faci acte de presència el mal humor. Un punt de somriure a la cara, afluixa les tensions, i sembla deixar la porta oberta a la confiança. A casa i a tot arreu.

Un somriure a la cara, afluixa les tensions, i sembla deixar la porta oberta a la confiança. A casa i a tot arreu. Click To Tweet

Creus que són fiables les xifres sobre la Covid-19 que dona el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.