La democràcia parlamentària és bàsicament deliberativa. Es fonamenta en la supremacia del Congrés sobre l’executiu, la informació, el debat parlamentari i el rendiment de comptes. Quan això no es produeix, la democràcia es converteix en una carcassa buida. I és el que està passant a passes accelerades a Espanya.
Es fa quan s’abusa, com és el cas dels decrets llei, de les declaracions d’urgència, de fer passar projectes de llei per propostes de llei per estalviar-se debats i tramitacions, utilitzar textos normatius “òmnibus” on hi ha una barreja absurda de temes diferents.
Però, el més greu de tots és quan senzillament el govern es nega a informar. Ho pot fer perquè a la Diputació Permanent del Congrés, l’òrgan de govern de la Cambra, tenen majoria els partits governamentals. Aquests, en lloc de vetllar per la fluïdesa parlamentària i situar la seva acció a ordenar la prioritat de temes, el que fan senzillament és refusar que es pugui debatre totes aquelles qüestions de les quals el govern no en vol parlar. En altres termes, la presidenta i la Diputació Permanent no són altra cosa que un braç del govern, de Pedro Sánchez. I aquest fet fa un mal terrible a la democràcia.
Ara mateix, l’oposició havia sol·licitat que el govern, a través de diverses figures (el president en un cas, el ministre de Justícia en un altre, el d’Afers Exteriors, la ministra de Defensa), informessin sobre diversos aspectes concrets relacionats amb dos àmbits d’estat i, particularment, complexos. Un era el de la immigració, i preguntaven a Pedro Sánchez que informés del contingut concret dels acords amb JxCat sobre aquesta matèria, perquè, recordem-ho, ni el govern ni el PSOE han esmentat una sola paraula sobre els seus continguts.
També, en relació amb el ministre de l’Interior, li plantejaven diversos aspectes relacionats amb els problemes de la immigració. La diputació permanent ha dit que res de res, que això no es tracta al Congrés.
Per si no fos prou, volien saber per veu José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, i Margarita Robles, ministra de Defensa, la posició d’Espanya en el delicat tema del Mar Roig i la coalició de països liderada pels EUA per garantir la circulació de mercaderies per aquest mar, en l’actualitat bloquejat pels atacs que es produeixen des del Iemen per l’organització xiïta assentada en aquell país. Aquest afer està impactant ja en el sistema econòmic i d’aquí a l’abril ja notarem els efectes en els àmbits de les empreses i, sobretot, dels consumidors, en termes de retards de proveïments i encariment de productes. Per tant, conèixer quina és la posició del govern és una qüestió vital. Doncs no, la presidenta del Congrés i la Diputació Permanent han considerat que aquest tema no es toca.
Si s’acaba furtant tot allò que és important, però que incomoda al govern, del debat parlamentari, el Congrés s’acaba convertint en un luxe superflu. Pitjor negoci per a la democràcia, impossible.
Loading ...
