Després de mesos de retard, el consell de ministres d’ahir va aprovar un pla d’ajuda al sector de l’hostaleria, comerç i turisme. Pel que fa a l’hostaleria, el resultat és decebedor perquè no recull cap mena d’ajut directa. Només facilita la reducció dels lloguers i aporta línies de crèdit. Però el problema d’aquest sector, castigat pels reiterats tancaments no és de liquiditat, sinó de capital. Sense ajuts directes molts d’aquests locals de negoci i els seus treballadors hauran de tancar inexorablement. Si les determinades mesures, com les excepcions tributàries, el pagament de la Seguretat Social, s’haguessin adoptat a l’inici de la crisi, potser la perspectiva hauria estat millor, però tan tard i amb tantes noves restriccions com les que s’estan produint, i que encara poden agreujar-se més, la manca d’ajuts directes és liquidar el sector, que té una importància estratègica:
- Primer, perquè respon a iniciatives empresarials que difícilment, per la seva modesta dimensió i capacitats professionals, trobaran sortida en altres àmbits.
- Segons, perquè dóna molta ocupació i ho fa a persones de baixa qualificació, generalment, que són les que tenen més dificultats per trobar feina.
- I tercer perquè és un motor central de l’economia en el sentit que adquireix béns i serveis d’altres sectors, també industrials, en un efecte ramificat que té un impacte notable.
L’absència d’anàlisis a partir de taules input-output actualitzades impedeix mesurar les conseqüències d’aquesta greu crisi, si bé és evident la seva importància. Amb totes les mesures que està adoptant el govern espanyol, es denota una carència extraordinària de capacitat d’anàlisi i que té com a conseqüència la manca de racionalitat. En el fons, i simplificant el fet però no traint-lo, el que hi hauria d’haver al darrere de tota política pública de rescabalar pèrdues, és un anàlisi cost-benefici; és a dir, quin cost té l’aportació que es fa al sector, i quin és el benefici que genera en termes de manteniment de negoci, d’ocupació i de futura fiscalitat.
De fet tot el programa d’ajut del govern espanyol peca, com han denunciat molts economistes aquí i d’instàncies internacionals, d’aquest dèficit d’ajuts directes i una abundància de línies de crèdit, que com es veu queden en bona part sense fer-se servir perquè les empreses no estan en condicions d’endeutar-se més.
Més informació a ESPECIAL CORONAVIRUS
