Sense cap mena de dubte, Europa ha girat a la dreta amb les seves diverses manifestacions, la tradicional del PPE o les diferents dretes alternatives, però el resultat és evident. Per cert, i sigui dit de pas, la lògica afició a simplificar i a pintar mapes dels països d’Europa de colors segons quina és la primera força dona peu a composicions de lloc equivocades. Per exemple, no és exacte que a Suècia hagi guanyat la socialdemocràcia, i encara menys a Bèlgica, com alguns d’aquests mapes assenyalen. Amb escons, que és la forma clara de veure els resultats i com la donem nosaltres, els matisos i els empats es veuen amb molta més claredat.
El PPE ha guanyat clarament a Espanya, Alemanya, Luxemburg i Malta i ha empatat en escons amb la dreta alternativa a Polònia. Per tant, ha fet un bon resultat en tres dels països grans de la UE. Ha empatat en escons amb la socialdemocràcia i amb els liberals a Bèlgica, però atenció perquè en aquest país, com a singularitat, els dos grups de la dreta alternativa, Identitat i Democràcia, i Conservadors i Reformistes Europeus, han obtingut cadascun d’ells 3 escons.
També han guanyat els populars clarament a Grècia, han quedat primers a Bulgària i han empatat amb els socialdemòcrates a Malta i Suècia. A Finlàndia i als països bàltics, sobretot a Lituània, han quedat primers, tot i que amb resultats molt fragmentats.
La socialdemocràcia ha quedat primera a Portugal i a Romania i ha empatat al primer lloc, com ja hem apuntat, a Suècia i a Malta.
A dos dels països grans de la UE, França i Itàlia, ha guanyat clarament la dreta alternativa, si bé de grups diferents del Parlament Europeu: Identitat i Democràcia de Le Pen a França, que ha escombrat els liberals de Macron per 30 escons a 13, i a Itàlia, on Meloni ha revalidat la primera posició. En aquests dos països també hi havia forces de l’altra alternativa de dreta: a França amb Renaixença, que pertany al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus i que ha obtingut 5 escons, i a Itàlia amb La Lliga, que pertany al grup d’Identitat i Democràcia, el mateix que Le Pen, que ha tret només 8 escons.
També han quedat primers a Àustria, superant els populars per un escó (6 a 5), i han empatat a Polònia amb els populars també a 20 escons.
Els liberals han quedat primers als Països Baixos, a la República Txeca i a Dinamarca. Són els tres únics llocs on aquesta opció ha quedat primera.
Els verds, un dels partits que registren major retrocés, no han aconseguit el primer lloc en cap país membre. Allà on tenen millors posicions és a Dinamarca, com a segona força empatada amb la socialdemocràcia, i a Lituània, també com a segona força empatada amb liberals i socialdemòcrates.
Hi ha països en els quals el partit guanyador no té definit el grup europeu al qual s’inscriurà i, per tant, de moment pertanyen al grup dels no inscrits. És el cas d’Irlanda, Hongria (amb el partit d’Orban) i Eslovàquia.
Previsiblement, aquests partits, en les votacions al Parlament Europeu, giraran cap a la dreta.
En conjunt, el PPE ha millorat els seus resultats substancialment, passant de 177 a 191 escons. La socialdemocràcia ha tingut un lleuger descens, passant de 139 a 135 diputats. Aquells que han registrat un retrocés escandalós han estat els liberals, que han passat de 102 a 83 escons, i encara més els verds, reduint la seva presència de 72 a 53 escons.
Meloni ha reforçat la seva posició i ja ningú dubta que té un paper de lideratge a Europa, a la vegada que assegura la continuïtat de la sempre incerta legislatura italiana. I sobretot Le Pen a França, que ha destrossat Macron fins a l’extrem que aquest ha convocat eleccions generals amb urgència. Cal dir que el partit liberal de Macron, a més, ha empatat en nombre de diputats amb els socialistes. La jugada del líder francès és molt arriscada; segurament confia en la segona volta per expulsar diputats potencials del Reagrupament, però, així i tot, França pot ser la gran sorpresa europea.
No és un fet menor que els cinc grans països de la UE estiguin governats per populars o la dreta alternativa. La nova legislatura serà substancialment diferent de l’actual.
Loading ...
