És una evidència clamorosa que, en lloc de reduir-se la violència sexual, s’ha estès com un incendi de benzina a la nostra societat, amb l’agreujant que cada vegada són més joves la gent que ho intenta i que sembla que s’hagi posat de moda la bestiesa brutal de les violacions grupals. Les manades de menors, com ha enregistrat l’últim cas a Badalona, estan a l’ordre del dia i les agressions en grup també. La xifra és esgarrifosa, el 2021 es van registrar 3 violacions en grup cada 2 dies, 10 a la setmana. Això no havia passat mai.
Què està passant? Influencien molts factors, però el que queda clar és que el conjunt de les polítiques inspirades pel socialisme primer, i UP després, han fracassat clamorosament i qui paga el fracàs són les mateixes dones. Però, també ho ha fet el PP, perquè amb aquesta com en altres matèries la seva acció és una simple clonació socialista; fan el mateix només que amb un perfil més baix.
L’últim gran escàndol és el resultat de la llei del “Només sí és sí”, que ara el Tribunal Suprem ha acabat confirmant que ha estat un desastre tècnic, una llei mal feta, però que va comptar amb l’aferrissada defensa d’Irene Montero i Ione Bellarra, dues ministres de Sánchez, de la delegada del govern per aquestes matèries, Victoria Rosell, però també amb la col·laboració necessària de la ministra de Justícia del PSOE i del grandíssim amen del president del govern Pedro Sánchez, que no es va estar “d’apuntar-se el tanto” de la seva aprovació i fer grans elogis.
Amb aquesta llista d’errors portats per l’orgull, cal afegir el de la fiscalia, que ara el Tribunal Suprem deixa en evidència, que una vegada més volia ajudar al seu amo al govern.
Però, el problema és molt més profund que tot això. En els inicis de l’època Zapatero, abans que comencés l’onada d’aquest feminisme agressiu que va tenir com a primera peça la llei integral contra la violència de gènere, un text pràcticament únic a Europa, Espanya junt amb altres països de la Mediterrània, com Itàlia i Grècia, estava a la cua en matèria de delictes sexuals. Però això ha anat canviant amb el pas del temps i hem anat escalant posicions.
D’acord amb les últimes dades, els delictes sexuals per 100.000 habitants són encapçalats a Europa, per Dinamarca amb 91,9 i per França amb 87,2. Hi ha un primer grup que se situa entre el 50 i 100 delictes d’aquesta mena per 100.000 habitants, que a més dels dos esmentats s’hi afegeixen Bèlgica, Finlàndia i Irlanda. Hi ha un segon bloc que se situa entre els 20 i els 49 delictes, que està encapçalat per Alemanya, amb Àustria, Luxemburg, Portugal i Espanya, que se situa en 23,48 delictes registrats, lleugerament per sobre fins i tot dels Països Baixos, cosa que evidentment no era així. A la cua continuen estant els països que ens acompanyaven abans, Itàlia amb 8,8, Grècia, Polònia amb 7,7 i Hongria amb 5,1.
Què ha passat per què aquests països que continuen a baix de tot la taula que, per tant, no tenen un problema important de violència sexual, s’hagin mantingut en aquest estadi mentre que Espanya vagi evolucionant any a any a l’alça quantitativament i a més amb fenòmens qualitatius tan preocupants com les “manades” i l’increment d’accions comeses per menors d’edat?
Doncs, el que cal dir amb tota claredat és que la diferència radica en les polítiques públiques que Espanya ve adoptant des del 2005. És precisament en el transcurs d’aquestes quasi dues dècades que la dinàmica espanyola ha empitjorat considerablement. Segur que hi ha altres raons, perquè les causes no són úniques, però les que s’al·leguen a pinyó fix no serveixen per explicar la diferència amb països com Itàlia, per exemple quan s’argumenta que l’extensió de la pornografia és una causa. Certament influeix, però els homes i adolescents del nostre país no estan molt més exposats que els italians. I així podríem anar desmuntant causes, no per oblidar-nos de l’acció sobre elles, sinó per determinar la causa principal, que queda clara que és les polítiques del govern en aquesta matèria. La violència sexual continuarà pujant mentre aquestes romanguin i la cultural impulsada des dels àmbits governamentals i de l’esquerra continuïn anant en l’orientació que han seguit fins ara.
Loading ...
