És perfectament normal que un líder polític vulgui rellançar els ànims dels seus després d’una derrota electoral tan contundent com la que va experimentar el PSOE el passat diumenge. Però el que ja no ho és normal és que ho faci en uns termes que fan impossible el funcionament de la democràcia perquè neguen el dret a l’existència a la pròpia oposició i a tota crítica a l’obra governant. Aquest és un enfocament totalitari i és el que va fer Sánchez ahir en la reunió a la sala Ernest Lluch al Congrés dels Diputats amb tots els senadors i diputats del partit socialista.
El fonament de la democràcia és com un mirall trencat que significa la veritat. Els trossos signifiquen que ningú té sencera tota la veritat i que només recomponent el nombre màxim es pot reconstruir de manera aproximada. També significa que, d’una manera o una altra, cada contendent democràtic que té un tros del mirall té també una part de la veritat.
D’aquesta metàfora es desprenen dos principis fonamentals per a la democràcia. La necessitat de construir consensos i que existeixi la concòrdia, l’amistat civil aristotèlica, entre les diverses forces contendents, que no enemics polítics, perquè malgrat la seva diferència tots comparteixen un denominador comú que fa possible, i que no és altre que perseguir el bé per a la col·lectivitat que representen. Ho plantegen per camins més o menys diferents, interpreten el bé de manera diversa, però es reconeixen entre tots que la seva intenció és bona.
Sense aquests requisits la democràcia no pot funcionar i si s’extremen les diferències acaba esdevenint impossible. Espanya té una llarga i penosa trajectòria en aquest sentit de negar el pa i la sal al que no pensa com tu.
Sánchez ha governat de manera molt oposada a aquests principis. Fins i tot els seus socis l’acusen de maltractament polític i menysteniment. Ho va fer fa uns dies el PNB i ahir mateix el soci fins ara preferent de Bildu, per boca d’Otegi, va desqualificar Sánchez considerant que els prenia a tots plegats per babaus perquè ara volia marcar diferències amb aquest partit després de 4 anys de treballar junts.
El president del govern ha distorsionat la pràctica democràtica abusant dels decrets llei i de dreceres parlamentàries que impossibiliten el debat i la compareixença de les parts interessades. Porta les coses a tal extrem que ara mateix es produeix la greu contradicció que el seu programa per a la presidència de torn de la UE on ha de convèncer els governs dels diversos estats membre i el Parlament Europeu començant per la seva primera força política, el PP Europeu, i ni tan sols ha informat el PP, a qui i menys encara li ha demanat la seva opinió. Quina credibilitat té voler dur a terme una obra col·lectiva en un àmbit tan plural com el d’Europa i negar la més mínima informació als de la pròpia casa?
Tota aquesta manera de fer ha esclatat en el discurs d’ahir al Congrés dels Diputats. Només cal imaginar l’Espanya que descriu Sánchez, en la que ell té tota la raó, no s’ha equivocat en res en tot el seu govern i el que ha passat és que la majoria dels votants s’han deixat portar per “una onada reaccionària”. És una falta de respecte insòlit a l’opinió majoritària dels ciutadans.
Com ho és la desqualificació ad hominem que fa del PP. Ja no en té prou en negar a Vox per extrema dreta. Ara el PP és també la “dreta extrema“. I l’equipara amb els que van assaltar el Capitoli als EUA. Mentre ell s’alinea amb Biden. Tot el que ha fet és intocable, no es pot derogar ni modificar perquè és excels i l’esment de la simple intenció de fer-ho, desqualifica per la via democràtica als responsables.
Llegit en la tranquil·litat d’un despatx, el text de la intervenció de Sánchez és tan extrema i incompatible amb la pràctica democràtica que la converteix en perillosa, perquè el que intenta és crear dos blocs, però que a més tinguin una incompatibilitat radical per conviure, perquè uns representen els drets, el progrés i tot el que és bo i els altres són la maldat encarnada. És el discurs propi de tota concepció totalitària que passa necessàriament per demonitzar als que no comparteixen els seus punts de vista.
Loading ...
