A hores d’ara ja són visible els primers impactes econòmics del descontrol que s’ha produït amb la Covid-19 a causa de la precipitació en reduir les mesures de control. L’impacte és tan important que l’Ibex ja ho registra i ahir va tenir la segona baixada més gran de l’any amb una pèrdua del 2,31%. Una de les més grans de totes les borses dels països desenvolupats. Aquesta primera evidència és conseqüència de que el sector hoteler i del transport aeri dona per perdut com a mínim el mes de juliol, i en tot cas té una certa esperança dipositada en la situació d’agost. El fet, tal com apuntàvem ahir, que amb la nova variant la immunitat de grup no s’assoleixi amb el 70% de vacunats amb la pauta completa, fa que la incertesa també plani sobre el mes d’agost.
Aquesta dinàmica adversa castigarà de manera especial Catalunya. El turisme en general, però sobretot a aquells territoris que són receptors de visitants procedents dels països que ja han determinat la recomanació de no viatjar a Espanya. Concretament, Alemanya i Bèlgica, als quals ara s’hi ha afegit França, cosa que representarà una pèrdua important per a la Costa Brava.
L’únic gran emissor turístic que roman en peu i no canviarà és el Regne Unit, però aquest fet beneficia sobretot a les illes i al sud d’Espanya i menys a Catalunya. La solució que ha adoptat el departament de Sanitat per superar els col·lapses dels CAPs té un cost sanitari i econòmic per al conjunt de la població que pagarem en les setmanes successives, donat que la forma d’alleugerir la pressió ha estat suprimir els tests, i per tant reduir la capacitat per rastrejar i aïllar els contagis, que sempre ha estat el punt feble del sistema sanitari a la major part d’Espanya i en particular de Catalunya. És una solució més aviat concebuda des d’una perspectiva de funcionament burocràtic el fet d’adoptar mesures sobre el paper que tenen un efecte concret sobre el funcionament d’allò que es vol resoldre, però sense parar atenció a les conseqüències que se’n deriven de la solució i si aquestes són d’aquella mena que fan pitjor el remei que la malaltia. L’única resposta vàlida en aquest moment hauria estat la incorporació de més recursos humans, encara més tenint en compte el període de vacances que s’atansa. Enlloc d’això prefereixen que la població portadora romangui en la incertesa i si els símptomes són lleus o no existeixen es contribueixi a augmentar la propagació d’una variant que, com la delta, ja es prou alta per naturalesa.
A més, per si no fos prou i d’una manera incomprensible, es manté el festival Cruïlla que durant 3 dies persegueix agrupar en un espai reduït 25.000 persones sense distància de separació. És ben cert que s’han adoptat mesures de cribratge per donar accés a l’espectacle, però això és obertament insuficient per dues raons fonamentals. La primera, pel marge d’error important que incorporen els cribratges. Un 10% de persones portadores no detectades significa la possibilitat de 2.500 portadors capaços de transmetre la malaltia a 5 o 6 persones més durant el concert. La mesura del cribratge té sentit quan es persegueixen altres finalitats, però no per evitar el contagi quan s’acumula tanta gent reunida amb una densitat extraordinària.
No s’entén com a Catalunya hem arribat a aquest extrem a les portes de l’estiu, i encara s’entén menys que es puguin produir actes massius com el Cruïlla. Diu molt poc de la qualitat de l’actual govern, de qui pren les últimes decisions, el president, i evidentment el mateix conseller de Salut.
Loading ...
