El cop de la suspensió del Mobile World Congress: el fracàs de la credibilitat de les institucions

La suspensió del Mobile World Congress ha vingut precedida de reiterades declaracions d’Ada Colau, la Generalitat i el govern espanyol, que hi havia totes les garanties del món per celebrar el congrés en les millors condicions de seguretat possibles. A la vista dels fets, cal concloure que el que van dir no va tenir el més mínim impacte sobre les grans empreses que es van anar donant de baixa de la participació i per últim per part dels organitzadors GSMA del Mobile World Congress.

L’impacte és molt gran. Només pel que fa referència a les empreses de la PIMEC les pèrdues s’han xifrat en 220 milions d’euros, i la factura considerant el conjunt pot arribar a superar els 500 milions. No és poca cosa. A més, hi ha el risc que obre un impàs sobre la idoneïtat de Barcelona, perquè si bé GSMA ha reiterat que els dos pròxims congressos del 2021 i 2022 es mantenen, és evident que s’ha obert una bretxa per la qual poden entrar altres candidatures, que potser no tindran efectivitat a curt termini, però que sí que poden arravatar-li el Congrés a partir que finalitzi l’actual compromís d’aquí a dos anys.

En aquest sentit, no beneficia la imatge de Barcelona el fet que en l’actualitat s’estigui celebrant un important congrés internacional a Amsterdam, i es mantingui la convocatòria d’un altre a Suïssa a primers de març, pocs dies després de finalitzar el MWC, el 27 de febrer. No són poques les instàncies que es pregunten per què, almenys de moment, Barcelona és l’únic gran esdeveniment internacional afectat pel coronavirus fora de la Xina.

Tot plegat mostra també que la capacitat de convenciment i de gestió de l’Ajuntament d’Ada Colau, de la Generalitat de Torra i del govern de Sánchez no ha estat a l’altura del problema. Tot sembla indicar que el desplegament de contactes i gestions a alts nivells amb els directius i empreses que tallen el bacallà al MWC han estat escassos i de poca rellevància, perquè s’han concentrat en allò que els hi resulta més fàcil i que la política catalana i espanyola els ha acostumat a que ja funciona: declaracions a la premsa i gestions còmodes amb l’interlocutor més immediat, en aquest cas en l’executiu responsable del MWC, que no deixa de ser un manat de nivell, però manat. Era amb les grans tecnològiques amb qui calia establir la complicitat, i això evidentment no es podia fer de pressa i corrents a última hora.

En últim terme, el que ha mancat és previsió en la gestió del risc perquè en el moment, i d’això ja fa setmanes, que el coronavirus es va convertir en un tema internacional, l’actuació preventiva s’hauria d’haver desplegat.