Arriba l’estiu, les desitjades vacances, calor, platja, carreteres plenes… En el fons, tots busquem uns espais de descans per refer-nos d’aquesta quotidianitat que tant ens desgasta.
Però no sempre ho fem de la millor manera. En lloc d’optar per la tranquil·litat, optem pel “no parar”. I acostuma a passar, amb aquesta dinàmica frenètica, que si les coses no surten al gust de tothom, aleshores fa acte de presència el mal humor, situació incompatible amb un descans profitós.
Encara que no ho sembli, l’humor és clau en l’assoliment del benestar personal. Té un paper molt important en la vida humana, encara que a primera vista pugui semblar una qüestió irrellevant o frívola, i és tot el contrari. Fins al punt, que una persona que no tingués el més mínim sentit del humor, difícilment arribaria a tastar la felicitat.
Tot i així, cal distingir diferents formes d’humor. Aquell humor savi, que ens permet riure’ns alegrement dels nostres propis defectes. O aquell humor intel·ligent, que amb la ironia, permet mirar a una certa distància el món i un mateix, fent un anàlisi del què passa, i per què passa.
Però hi ha també, aquell humor que traspua amargor i ganes de ferir l’altre. És el sarcasme, que manifesta infelicitat i rebuig del altres i del món. Aquesta forma de portar l’humor en la nostra vida, serà el reflex de com serà la nostra relació amb els altres. Les vacances poden ser un bon moment per exercitar-nos en millorar la qualitat de les nostres relacions interpersonals.
I al moment de sortir, quan agafem el cotxe, ens hauríem de fer la pregunta clau: qui és l’altre per a mi? Si la resposta és : l’altre és l’obstacle que haig de superar? O bé: l’altre és aquell amb qui he de compartir bonament la carretera? Són dues opcions radicalment diferents. La primera, es presta a l’enfrontament i al mal humor, i la segona es presta a la concòrdia i a una millor seguretat viària.
Amb el desig que les vacances siguin per a tots un espai de tranquil·litat i concòrdia on no falti el bon humor i el somriure a la cara.
