Publicat a La Vanguardia, el 09/05/2022
El 2020 es van presentar 5.685 denúncies per delictes contra la llibertat sexual, que tenien menors com a víctimes. L’any anterior en van ser 6.153: gairebé 12.000 denúncies en dos anys.
La fiscal de l’ Estat va ordenar a les fiscalies de les comunitats que remetessin informació sobre tots els “procediments penals en tramitació… per la suposada comissió d’agressions i abusos sexuals a menors d’edat al si de congregacions, col·legis o qualsevol altra institució religiosa”. Resultat: només 68 denúncies o querelles. El 0,57% del total de les presentades en aquells dos últims anys.
La pregunta necessària és per què la Fiscalia limita la indagació a persones vinculades a les confessions religioses si la seva participació és marginal, insignificant. Per què s’oblida del 99,5% dels casos? Quina és la lògica d’aquest procediment? Són preguntes que no tenen resposta: cap partit s’ha interessat per una anomalia tan gran.
Pitjor encara. Una majoria del Congrés va acordar encomanar al Defensor del Poble un informe sobre les denúncies per abusos sexuals en l’àmbit de l’ Església catòlica. El PSOE, Unides Podem, ERC, el PNB, Bildu, etcètera, consideren que els poders públics han d’abordar el 0,5% dels casos i ometre el 99,5% restant. No és sorprenent?
Al Parlament, els comuns, ERC i la CUP pretenien una cosa semblant, però sense externalitzar la tasca, emprenent-la directament. Només s’hi van oposar Vox i PP. Amb bon criteri, JxCat va esmenar el text per estendre l’informe al conjunt: familiar, esportiu, escolar i de lleure, encara que, com que la fòbia anticatòlica dels promotors no coneix de raons, va esmenar al seu torn la qüestió perquè comparegués primer l’àmbit religiós i es fessin dos informes, el dels confessionals i el de la resta, quan el que cal és conèixer primer el conjunt de casos.
En realitat, ni a Sánchez, el PSOE, UP ni als seguidors de Colau, ERC i la CUP no els importa gens el delicte de pederàstia, el que volen és utilitzar l’ Església i els catòlics com a boc expiatori. De passada esquiven l’abordatge d’aquesta terrible violència contra els menors. És una arbitrarietat en el sentit penal del terme, que arrossega la institució parlamentària pel fang de les obsessions ideològiques i del descrèdit davant els ciutadans.
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.