Dret a decidir l’educació dels meus fills

Sóc ciutadà de Catalunya, i en els darrers deu anys els meus governants m’han convençut de la importància del dret a decidir. M’han fet veure que d’ell en depèn el futur del meu país, la llibertat, la democràcia, i el seu benestar econòmic. M’ho he cregut i, com a ciutadà lliure i responsable que sóc, vull exercir aquest dret en un dels àmbits que considero més importants de la meva vida. 

Sóc pare de dos fills i dues filles, tots en edat escolar, des de la primària a la universitat. Sempre he pensat, i així els hi he dit, que la millor i principal herència que els hi podrem deixar la meva dona i jo és una bona educació i una bona formació per a la vida. La responsabilitat primària i original de l’educació dels fills recau en la família, té per objectiu el desenvolupament integral de la seva personalitat, i inclou transmetre una comprensió de la persona i la vida, de valors i virtuts.

Després hi ha l’ensenyament, la formació acadèmica dels fills en les matèries determinades que formen el currículum escolar. Com que a casa l’educació cristiana és important, vam decidir que els nostres fills anessin a una escola on rebessin un ensenyament en consonància amb aquella educació que els hi transmetem. I per això tots ells han estudiat o estan estudiant als col·legis Bell-lloc i Les Alzines. Que aquestes escoles siguin només de nois o de noies, no és el més important per a nosaltres. Si bé, després de tant anys d’experiència hem arribat a la conclusió que l’educació diferenciada té molts avantatges.  

Algunes de les dones més influents del món, com Hillary Clinton, Nancy Pelosi o Oprah Winfrey, han estudiat en escoles diferenciades i en són fermes defensores. Estudis recents demostren que l’educació diferenciada afavoreix el lideratge de la dona i és més efectiva per prevenir el fracàs escolar. L’educació diferenciada actualment està a l’alça en països com EEUU, Alemanya i Regne Unit, tant a l’escola pública com de titularitat privada. 

Tornant al nostre cas, la majoria de les famílies que portem els fills a Bell-lloc i a Les Alzines som de classe mitjana o treballadora. Fem un gran esforç econòmic perquè els nostres fills puguin estudiar a aquestes escoles. I ara l’Honorable conseller d’Educació vol privar-nos del dret a elegir lliurement l’ensenyament que considerem millor pels nostres fills. 

Ja vam haver de sentir com la ministra del ram en el govern espanyol deia que “No podemos pensar de ninguna manera que los hijos pertenecen a los padres”. Déu nos en guard de pensar això!  Nosaltres pensem que el dret a l’educació és dels fills, i que com que són menors d’edat, algú s’ha de fer responsable d’aquest dret. Com que els fills decidim tenir-los els pares, que som els que els criem, mantenim i eduquem; com que els pares som responsables morals del fills, i responsables legals també fins els 18 anys; i com que els coneixem i estimem més que ningú, ens sembla que sabem el que és millor per ells, i per això reivindiquem el dret dels pares a decidir l’educació dels nostres fills. 

Però el Sr. Bargalló i la Sra. Celaá ens volen negar aquest dret reconegut a l’art. 26.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d’educació que s’haurà de donar als seus fills”.

La Convenció de la UNESCO relativa a la lluita contra les discriminacions en l’ensenyament, ratificada per l’Estat espanyol, reconeix en el seu art. 2 que «no seran considerades constitutives de discriminació (…) la creació o manteniment de sistemes o establiment d’ensenyament separats per a alumnes de sexe masculí i per als de sexe femení ». I l’art. 27 de la Constitució espanyola reconeix la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents, dins dels drets fonamentals i llibertats públiques.

El govern espanyol, que ha canviat de llei d’educació cada vegada que ha canviat de partit governant, instrumentalitzant ideològicament l’ensenyament, ens vol privar als pares i mares del nostre dret a decidir. I el govern català vol trencar l’ampli consens polític aconseguit amb la Llei d’Educació aprovada l’any 2009. A la Sra. Celaá i al Sr. Bargalló no els agrada que els pares tinguem pluralitat d’opcions educatives per elegir, i volen eliminar els models educatius que no s’ajusten a la seva particular ideologia. Perquè a la pràctica retirar el concert a les escoles és privar-nos a moltes famílies del dret a decidir l’educació dels nostres fills. 

Ara ho volen fer amb l’escola diferenciada, amb l’argument demagògic i insostenible  que segrega i discrimina per gèneres. Però, a més de la diferenciada, el projecte de llei que impulsa la Sra. Celaá vol suprimir també les escoles d’educació especial, en contra del criteri de la gran majoria de les famílies que porten els seus fills a aquestes escoles. A la llarga tota l’escola concertada està amenaçada.

Com a ciutadà de Catalunya penso que aquells que amb tanta insistència ens van convèncer de la necessitat de reivindicar el dret a decidir, en realitat m’han estat enganyant. Em van fer creure que la llibertat del meu país depenia d’una estratègia política que s’ha demostrat inviable, mentre que ara em volen privar del dret que ja tinc, real i concret, a decidir el que considero millor pels meus fills.  Hi penso més, i arribo a la conclusió que sense llibertat d’ensenyament, i amb una escola uniformitzada i dirigida pel poder polític, està en perill no només la meva llibertat individual, sinó la llibertat i la democràcia del meu país. 

Publicat en versió resumida al Diari de Girona, el 24 de juny de 2020

 Loading ...