La Rambla, el carrer més conegut de Barcelona, el que no pot deixar de visitar cap turista quan arriba a la Ciutat Comtal, sempre ha estat un carrer ple d’històries i curiositats. Avui us volem explicar qui eren aquests dos personatges que es passejaven amunt i avall de la Rambla.
La Moños:
Segur que heu sentit algun cop aquesta expressió “Eres más famosa que la Moños“. A principis del segle passat un personatge misteriós es va fer molt popular a la Rambla, el primer misteri comença per saber el nom real, tothom creia que es deia Dolors Bonella i Alcázar, però quan va morir, en el registre de l’hospital van fer constar Dolors Vega i Masana.
Una dona enigmàtica i envoltada de secrets, uns afirmen que era una jove de bona família a qui els pares volien casar amb un home ric molt més gran que ella, com ella no va voler casar-se amb ell, la van fer fora de casa, la van desheretar i fins i tot li van prohibir continuar utilitzant els seus cognoms, potser d’aquí la confusió amb el seu nom real.
Quan va marxar de casa es va col·locar de serventa en una casa a la Gran Via-Passeig de Gràcia, diuen que allà el fill de la casa la va deixar embarassada i va tenir una filla, però quan el pare de la criatura va marxar a París, els avis la van despatxar i es van quedar amb la nena.
Des d’aquell moment “La Moños” va perdre l’oremus com diem col·loquialment i es va dedicar a deambular per la Rambla, sempre acompanyada d’un ventall tant si era estiu com hivern, mal vestida i menjant el que li donava la gent. Amb el pas dels anys es va anar convertint en un personatge molt popular, malgrat la seva desgràcia, sempre tenia un somriure a la boca.
Altres veus afirmen que aquesta història no és veritat, què el que tenia era un fill que va ser atropellat per un carro, altres que va ser segrestat, en definitiva el que sembla cert és que va perdre un fill i d’aquí la seva bogeria. 
El que sí que està documentat és que “La Moños” va néixer l’any 1851 a la Bordeta i quan va perdre el fill es va traslladar a viure al carrer Cadena en ple barri xinès, actualment el Raval.
Quan s’aixecava al matí, baixava al carrer a rentar-se la cara en una font de la plaça del Padró, es maquillava força, es feia el seu famós monyo i diuen que cada dia feia el mateix recorregut, es dirigia, cantant i ballant, pel carrer Hospital fins a la Rambla, quan arribava a la Ramla de les Flors els paradistes li regalaven una flor i així sempre se la veia amb un ram a la mà.
Diuen que cada dia seguia la mateixa rutina, Rambla amunt, Rambla avall fins a arribar al seu barri, la Bordeta, d’aquí que quan van inaugurar un servei de microbús amb el recorregut des de la Rambla fins a la Bordeta, era conegut no pel seu número sinó per l’autobús de “La Moños“.
Dolors Bonella i Alcázar o Dolors Vega i Masana, va morir l’any 1940 amb 89 anys, però el personatge de “La Moños” va sobreviure, es va fer un musical i fins i tot una pel·lícula on Julieta Serrano encarnava el paper d’aquest personatge mític de la Rambla barcelonina.
El Sheriff de la Rambla:
Trenta anys després de la desaparició de “La Moños” va aparèixer un altre personatge molt peculiar, Johnny el “Sheriff de la Rambla”.
Carlos Doménech, que era el seu nom real, va néixer a Montoro un poble de Còrdova, l’any 1922. A principis dels 60 com molts altres andalusos va arribar a Barcelona a fer fortuna, durant anys va treballar a la construcció, fins que va descobrir una nova forma de vida.
Era un gran apassionat del cinema dels westerns, s’identificava amb els personatges representats per John Wayne, Gary Cooper o Clint Eastwood en les seves pel·lícules, tant que va arribar a adoptar la seva personalitat.
Es vestia com ells, amb grans botes, cartutxeres, l’estrella de xèrif i un barret cordovès que havia portat del seu poble, així de mica en mica es va anar convertint en Johnny el “Sheriff de la Rambla”. En una entrevista concedida a un mitjà de comunicació va dir:
“Como que yo me doy mucho arte y estilo, me di cuenta de que podía hacer lo mismo que hacían los de las películas; sobre todo las del oeste. Y como que yo tenía un sombrero de mi tierra, un sombrero cordobés, pues me paseaba con él y ya empezó todo“.
Al principi no portava pistoles i quan algú l’increpava li disparava amb el dit, més tard va anar perfeccionant la seva performance i es va comprar unes pistoles de joguina. La gent que passejava per la Rambla i el coneixien, acostumava a cridar: “Cuidado, Johnny está detrás del árbol“, ell desenfundava les pistoles i disparava. Quan algú feia veure que li disparava a ell, es tirava a terra però sempre es tornava a aixecar per tornar a disparar, ja se sap, el Johnny sempre guanyava.
Diuen que en aquells anys al barri proper de la Barceloneta hi havia un altre xèrif i que un dia es van batre en dol tots dos, naturalment va guanyar Johnny el “Sheriff de la Rambla” i al de la Barceloneta no se li va tornar a veure el pèl.
Aquell personatge que tantes coses va viure en aquells anys de final de la dictadura i principis de la democràcia (1970-1980) va desaparèixer misteriosament i ningú va saber res més d’ell.
Font: M’agrada Catalunya
