dialeg

Diàleg en la discrepància

L’experiència ens demostra que no ens resulta fàcil parlar amb aquelles persones que pensen diferent de nosaltres. Tenim una certa tendència a creure que nosaltres tenim la raó i els altres no la tenen. Tenim tot el dret a creure en les nostres idees, però aquet dret també el tenen aquells que discrepen de nosaltres. I és que situar-se davant de l’altre exigeix estar disposat a obrir-se als seus pensaments, escoltar-los i respectar-los…encara que no es comparteixin.

Això sí, aquets diàlegs en la discrepància necessiten unes certes regles de joc. Hi ha d’haver coses que no s’han de fer mai, i coses que s’han de fer sempre. No s’ha de fer mai menysprear o desqualificar les raons de l’altre, no escoltar quan l’altre parla o interrompre’l, voler tenir sempre la raó, ser poc concret, pondre’s massa temps per exposar les pròpies idees, perjudicant els altres que també volen parlar.

Coses que s’han de fer sempre:  escoltar atentament quan l’altre parla, parlar de forma clara, breu i concreta, evitant tota forma d’intransigència,  saber donar raó de les pròpies idees sense voler imposar-les.  Un espai d’aquestes característiques ens fa molta falta com a escola de convivència i suport d’hàbits democràtics.

Espais que afavorissin el art del diàleg ens serien molt saludables per àmbits tan diversos com el matrimoni, la família, el diàleg amb els fills, especialment quan aquests són adolescents, perquè estan en una etapa que accepten sentir que estem al seu costat, però a una certa distància. No els agrada la tutela, però no els molesta una amigable tutoria. Ells posen en crisi les nostres seguretats, però això també ens va bé a nosaltres, perquè ens ensenya a flexibilitzar el nostre diàleg en àmbits tan diversos com pot ser el veïnatge, el treball, la vida pública, la política, on es posa de manifest un dèficit important en la qualitat del diàleg, cosa que desanima la ciutadania a confiar en la política. Si es veiés un esforç per arribar a establir acords des de la discrepància, faria que la gent tornés a creure en els polítics. Si es posés en pràctica un diàleg de qualitat, aprendríem una lliçó que ens serviria per sempre… i es que pensar diferent no es cap motiu per deixar-nos de respectar.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.