Aquest mes celebrem dos esdeveniments de caràcter ben diferent. D’una banda, unes eleccions, de l’altra, un homenatge ben merescut.
Cada quatre anys se’ns demana l’opinió en unes eleccions, ara en l’àmbit municipal. A qui triem? Si hem de ser sincers, escollim més per simpatia a persones o grups, que no pas per la seva eficàcia en la gestió. En això es nota clarament la distància entre els ciutadans i la classe política. I no solament distanciament, sinó també desconfiança.
Hi ha la impressió que alguns polítics van a la política per afany de poder o de prestigi personal, més que per un acte de servei als ciutadans. Seria bo que hi hagués un codi ètic de comportament, no solament per evitar actes de prevaricació o de corrupció, sinó també per posar ordre a les dialèctiques d’enfrontaments i desqualificacions que rebaixen la grandesa de la gestió política. Afortunadament, n’hi ha d’exemplars, i per a ells, el nostre agraïment i reconeixement.
També en aquest mes celebrem un dia que tot ell és tendresa i gratitud. El dia de la mare, el dia de totes les mares del món. Aquestes persones que ens han engendrat, que ens han gestat, que ens han parit amb dolor, que ens han alletat, que ens han cuidat, i ens han estimat.
Reconèixer aquesta realitat amb agraïment, és un acte de justícia per tot allò que hem rebut d’elles, especialment en els primers anys de la nostra vida. Aquest instint maternal, generós, càlid i ple de tendresa, cal que desperti en nosaltres el sentit de la gratitud. Només cal que siguem observadors per veure la quantitat de coses que rebem dels altres, i d’aquesta natura providencial i generosa que ens dona el que necessitem.
Hauríem de fer una llista interminable de reconeixements, i entre ells un de ben especial a les nostres mares. I una forma concreta és estar al seu costat quan es fan grans i les seves facultats declinen. Aleshores aquella tendresa que al seu dia vàrem rebre d’elles, caldrà que es retorni en forma de suport i ajuda en el moment que més ho necessiten.
És el moment de ser al seu costat, donant allò que esperen… que se sentin reconegudes i estimades. I arriba el dia en què la mare se’n va d’aquest món, i poder dir-li en el record: “gràcies mare per tot el que ens has donat.”
