Ara que es comença a disposar de certa distància per mirar què ha passat des de l’inici de la crisi sanitària, s’ha fet evident que el boom de les GAFAM no és una simple bombolla, sinó que Amazon, Facebook, Google i companyia prosseguiran el seu ascens. El Covid-19 tan sols ho ha accelerat.
Les previsions d’aquells que apuntaven que els comptes de la GAFAM es desinflarien a mesura que la normalitat tornés no s’estan complint.
A diferència del que ha passat amb Netflix, els últims resultats han estat decebedors, el comerç electrònic i els serveis web prossegueixen el seu avanç a Estats Units, bressol d’Amazon i el seu principal mercat encara avui. I és ben sabut que el que succeeix a Amèrica del Nord arriba sempre a Europa amb una mica de retard.
Els últims resultats publicats d’Amazon (primer trimestre del 2021) reflecteixen un increment del 44% de les seves vendes mitjançant comerç electrònic. A més, reflecteixen una progressió del 64% dels seus serveis d’emmagatzematge en el núvol (cloud ) i d’un 77% en el cas de la seva branca publicitària, lògicament vinculada a la seva titànica botiga en línia.
Com explicar aquest auge si l’economia nord-americana ha estat obrint-se sense parar des d’aleshores?
La raó es trobaria en un canvi d’hàbits de consum que la pandèmia ha reforçat.
El client que s’ha habituat al comerç electrònic en comptes de la botiga física, a Glovo en comptes del restaurant o la cuina a casa, o a la subscripció de Netflix en comptes del cinema, és més susceptible de recórrer a l’opció més còmoda també en el futur
Que es passi o no al 100% a l’alternativa digital dependrà de cada persona, però és segur que en pràcticament tots els casos, aquesta ultima guanyarà terreny.
Sembla evident que el creixement d’Amazon es moderarà a mig termini (alguns analistes apunten a un 15% per al 2022), però de cap manera la tendència canviarà de signe.
Aquests últims anys han permès a Amazon arribar al 12% del mercat del comerç electrònic (o e-commerce ) mundial, convertint-se en el líder indiscutible del sector. També ha augmentat de forma espectacular el seu benefici net, multiplicant-se per 3 aquests últims tres mesos. Aquest estat de maduresa ratifica definitivament la insòlita aposta que va fer el seu fundador, Jeff Bezos, ja fa prop de 30 anys.
Amazon seguirà creixent perquè té encara molt mercat a conquerir. Però també perquè opera en un sector que, any rere any, es queda amb parts d’aquell mercat tradicionalment ocupat pel comerç físic. I aquí és on arriba la qüestió preocupant: aquest model de creixement és realment bo per a l’economia i la societat en general?
A primera vista, i seguint a peu de la lletra la teoria de la destrucció creativa de l’economista austríac Joseph Schumpeter, diríem que sí. Si el comerç digital guanya posicions davant el tradicional, és perquè es tracta d’una “millora” respecte a aquest últim, necessària i inevitable, i que suposarà per tant una millora en eficiència.
Això no obstant, cal observar detingudament el que s’està destruint i el que emergeix en el seu lloc.
D’una banda, s’està arraconant milers i milers de petits propietaris independents, mentre que d’altra banda es construeixen imperis que donen feina a centenars de milers de treballadors, en la seva immensa majoria amb sous baixos. Amazon, per exemple, ha incorporat més de mig milió de nous empleats aquests últims 12 mesos a tot el món.
D’una banda, es pressiona cinemes, teatres, bars i restaurants. Es tracta d’importants espais de socialització que contribueixen a reduir la soledat de moltes persones, joves o grans, que viuen avui dia sense família (la individualització de l’habitatge és un altre gran fenomen de la nostra era). Per l’altre costat, apareix la possibilitat d’encarregar i rebre productes de tota mena sense ni tan sols sortir al carrer, reforçant així addiccions ja existents i generant noves dependències. Sense esmentar la mandra que aquests serveis encoratgen entre qui abusen d’ells.
Aquesta manca de vincles socials no només afecta per la banda de la demanda, sinó també a molts treballadors de la nova economia digitalitzada. Per als conductors d’Uber o els repartidors de Glovo, el presumit treball en equip simplement no existeix. En molts casos ni tan sols apareix un cert sentit de comunitat, com succeeix tradicionalment entre els taxistes. Tot depèn d’instruccions impersonals rebudes per mòbil.
A més, els gegants tecnològics ofeguen algunes de les iniciatives empresarials més prometedores del nostre temps, amb els ingents (però incalculables) costos d’oportunitat que això comporta. És sabut que Amazon detecta productes que es venen particularment bé en la seva pròpia botiga en línia, i després els neutralitza llançant la seva pròpia marca que es ven més barata a la mateixa plataforma. Tot això és possible gràcies a un exèrcit compost pels millors analistes de dades i enginyers informàtics del món dedicats a identificar i predir el comportament de cada client.
Altres actors, com Microsoft o Facebook, tenen la previsora tendència de comprar potencials rivals abans que es desenvolupin. A vegades l’objectiu és integrar les seves innovacions, però en altres casos l’única finalitat és aixafar tot indici de competència .
No és segur que els nombrosos llocs de treball que les GAFAM creen compensin el valor del que s’està destruint
Així doncs, no és segur que els nombrosos llocs de treball que les GAFAM creen compensin el valor del que s’està destruint. No es pot dir amb certesa que estiguem davant d’un cicle de destrucció creativa. Potser més exacte seria afirmar que es tracta d’un nou model econòmic que, no només concentra la riquesa de forma inaudita i destrueix potencials de creixement, sinó que a més debilita els vincles socials.
Un model econòmic, en definitiva, que afavoreix encara més la desvinculació de la nostra societat.
Loading ...
