Com en un joc de caramboles, el reconeixement dels drets de Junqueras a prendre possessió del seu càrrec d’eurodiputat, i alhora deixar la forma en com això es tradueix al Tribunal Suprem espanyol, més la inhabilitació de Torra, creen un panorama polític endimoniat. Explorem les claus:
- La sentència sobre Junqueras posa pressió al govern espanyol, perquè ERC té molt difícil establir un acord si al mateix temps el Suprem no acorda un tracte que comporti l’exercici polític com a diputat europeu del líder d’ERC. De fet, poc temps després de conèixer-se la sentència de Luxemburg, Junqueras ha demanat des de la presó la nul·litat de la sentència contra ell i els altres líders independentistes, i la llibertat per a tots. Amb aquestes premisses, Sánchez queda molt aculat entre la reivindicació d’ERC i la independència del poder judicial. Les seves paraules seran mirades amb lupa pels altres partits espanyols. Torra, Puigdemont i JxCat tindran més fàcil negar tota possibilitat de pacte d’investidura que no comporti una solució per als empresonats.
- Creix el marge de maniobra de Puigdemont. Malgrat que no existeix un paral·lelisme automàtic amb el cas de Junqueras, perquè ell a efectes juridicoformals és un pròfug de la justícia, és bastant possible que (1) es denegui la seva extradició i la de Comín, i (2) pugui arribar a exercir com a diputat europeu. En aquest segon cas, la temptació de presentar-lo com a candidat de la presidència de la Generalitat seria molt forta, i la complexitat jurídica notable perquè es tractaria d’un diputat europeu que si posa el peu a Espanya pot ser detingut, i que no es pot presentar a unes eleccions d’un parlament autonòmic. Tot això significa un desgast considerable per al govern espanyol de torn, més quan aquest és tan feble com la provisionalitat de Sánchez i la necessitat d’obtenir pactes.
- Amb aquests resultats, la immediatesa d’unes eleccions a Catalunya semblen més probables que mai perquè durant uns mesos, no masses, es mantindrà viva l’atenció sobre els afers Junqueras i Puigdemont. Naturalment si la candidatura de Puigdemont és inviable, JxCat s’ho pensarà molt a facilitar els comicis, perquè la victòria d’ERC sembla assegurada. D’altra banda, aquesta aliança electoral no té ben configurat com es presentarà a les eleccions per les tensions internes que es produeixen en el si del PDeCAT, els independents de JxCat, i als que encara cal sumar-hi una tercera part en el debat, que són els components de l’invent polític de Puigdemont, la Crida. A favor de la continuïtat jugaria aquesta dificultat de la gent de Puigdemont, que en cap cas està disposada a perdre el seu actual control principal de la Generalitat, així com l’acord amb els Comuns per aprovar el Pressupost que els hi donaria aire durant el 2020.
- Perquè no faltés res a la festa, l’ara inhabilitat Torra va exposar en seu parlamentària la seva decisió de convocar els partits i les entitats per dissenyar un pla per l’autodeterminació. Com compatibilitzar això amb la negociació d’ERC a Madrid és tot un enigma, més quan pel que sembla una altra vegada més els republicans desconeixen la decisió del president de la Generalitat.
- I per si tot això fos poc, aquests seran els ingredients que alimentaran el congrés d’ERC d’aquest cap de setmana que certament ha estat organitzat amb cura per la direcció perquè no se li escapi de les mans, però que amb tantes novetats d’última hora fan de difícil aplicació tota planificació prèvia. Dilluns podem tenir un escenari de continuïtat o de ruptura en la política catalana i espanyola.
